Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) Com una celebració de la Pasqua entre religiosa i civil. En qualsevol cas, profundament espiritual. Aquest és el resultat d'una nova proposta per celebrar la Pasqua amb el Cant de la Sibil·la que es va viure aquest divendres a Santa Maria del Mar. Una invitació oberta a qui vulgui travessar el llindar de l'esperança pasqual o a observar-lo amb interrogants.

El 1948 aquesta basílica va ser la primera en recuperar el Cant de la Sibil·la a Catalunya després de desaparèixer arran de les resolucions Concili de Trento. Amb el temps s'ha estès a diverses parròquies com una tradició nadalenca emmarcada en la Missa del Gall. Ara, Santa Maria del Mar ha estat la primera en resituar aquest cant medieval profètic en la celebració de la Pasqua.

De fet, és en aquest temps litúrgic que té el seu origen el cant profètic que anuncia que en "El jorn del judici parrà [se salvarà] qui haurà fet servici [servei]. Llavors ningú tindrà talent d'or, ni riqueses ni argent, esperant tots quina serà la sentència que es darà". Com va explicar en la presentació el rector de la parròquia, Salvador Pié, el cant "subratllava el sentit d'esperança de la resurrecció de Crist davant dels durs auguris sobre el final dels temps predits per la Sibil·la".

Però a més, aquesta reinvenció del Cant de la Sibil·la, s'emmarca en una proposta d'actualització del sentit d'un text arcaic. Com ja s'ha fet els darrers dos anys per Nadal, s'ha incorporat la lectura dels poemes de Setmana Santa de Salvador Espriu i de David Jou. Des de dues experiències vitals diferents s'estableix un diàleg des de la fe i des l'agnosticisme. La voluntat és situar-se en el "misteri del llindar" o en "l'enigma nou" que reconeix Espriu en el Misteri Pasqual, al costat de la poesia confessant però dialogant amb el món tecnològic i espiritual de David Jou. Amb l'interés afegit, en aquesta ocasió, de sentir el mateix Jou recitant els seus poemes.   

El marc de la basílica gòtica, els interludis musicals amb pinzellades contemporànies concebuts per l'organista Neil Cowley, i el contrast constant entre la llum i la foscor que evocaven la Vetlla de Pasqua, van contribuir a donar més sentit a la lectura poètica. Un entorn i una escenificació que mitiga les mancances acústiques de la basílica.

El diàleg poètic i musical, que ja té sentit en si mateix, contribueix finalment a donar més relleu al moment final del Cant de la Sibil·la. El cant protagonitzat per la soprano Àngels Graells i la Coral Sinera dirigida per Oriol Castanyer, omplen la gran basílica. La processó final amb la Sibil·la amb el ciri pasqual alçat, remarca la centralitat de la Pasqua de Resurrecció de la celebració.

Tot i ser la primera vegada que se celebrava,  aquesta nova aposta pasqual també va tenir una bona acollida de públic  que va omplir tota la basílica. Això en facilitarà la seva continuïtat. La iniciativa també té el suport de la Fundació Blanquerna i de la Fundació Joan Maragall, que remarquen aquest nou intent d'establir ponts amb el món secular i d'oferir una proposta de sentit des de l'espiritualitat i la cultura. A la celebració també hi va assistir el bisbe auxiliar Sebastià Taltavull.

[Fotos: Lluís Masip]