(Valentí Serra –Caputxins) Santa Madrona és una santa, verge i màrtir, que té la seva celebració el dia 15 de març i que antics martirologis la situen a Tessalònica, on hauria sofert el martiri en temps de Dioclecià (entre els anys 303 i 305). Segons una llunyana tradició, quan per indicació del rei de França, Lluís el Pietós, uns mercaders portaven les seves relíquies cap a Marsella, degut a una tempesta marítima s’hagueren de refugiar a Barcelona i, mentre eren aturats a la Ciutat Comtal, es veieren impedits a continuar el viatge fins que deixaren el cos de la santa a Barcelona, on li dedicaren una capella al peu de Montjuïc.
Alguns escriptors a Santa Madrona la fan filla de Barcelona, nascuda en una de les Villae romanes de la falda de Montjuïc on, anys després, hi fou edificada una capella, primer dedicada a sant Fruitós i posteriorment a Santa Madrona. Segons aquesta tradició, santa Madrona hauria estat una esclava nascuda a Barcelona i destinada després a Tessalònica on hi sofrí el martiri i que, anys després, les seves despulles haurien de retornar i restar miraculosament a la seva ciutat natal. Atès l’origen humil de la santa (una esclava nada a l’antiga Barcino romana) fou escollida com a patrona dels pobres i pidolaires de Barcelona que, el dia de la seva festa, el 15 de març, feien una processó on hi participaven tota la gent pobre de la ciutat. El Consell de Cent la proclamà patrona de la ciutat de Barcelona en el consistori celebrat el dia 25 d’abril de 1564.
Els frares caputxins fórem custodis de les relíquies de Santa Madrona (anys 1578, 1619-1652 i 1723-1835) i quan l’any 1723 vam inaugurar el primer convent a intramurs de Barcelona –on ara hi ha la plaça Reial—el vam dedicar a Santa Madrona. Com a conseqüència de l’exclaustració de 1835 les relíquies de la santa foren portades a la catedral i després traslladades a la nova parròquia de Sant Madrona erigida l’any 1869 i inaugurada el 1888 per la reina Maria Cristina en ocasió de l’Exposició Universal. Pocs anys després, les relíquies de Santa Madrona serien profanades i cremades durant els fets revolucionaris de la “Setmana Tràgica” el mes de juliol de 1909.
Santa Madrona fou invocada com a intercessora per obtenir la pluja en temps de sequedat i, també, com a advocada conra les febres malignes i com a especial protectora dels navegants de Barcelona, junt amb santa Maria de Cervelló, o de Socors. El sant sacerdot barceloní Sant Josep Oriol fou devotíssim de Santa Madrona i, cada setmana, pujava a l’ermita de Montjuic a pregar i, també, a collir herbes remeieres.
El virrei de Catalunya, el duc de Feria, referint-se a les pluges solia dir que Barcelona tenia, amb Santa Madrona, “les claus del cel per a donar la pluja” ja que, tal com s’afirmava en una dita popular sobre la processó que els caputxins feien amb les relíquies de Santa Madrona per implorar la pluja: “quan les relíquies de Santa Madrona surten, / les boires apunten, / i quan les relíquies de Santa Madrona entren / les boires rebenten”. El gravat que il·lustra aquesta nota històrica mostra una d’aquestes rogatives per a implorar la pluja, just en el moment de retornar les relíquies de la santa a la seva capella de Montjuic amb les autoritats municipals i eclesiàstiques de Barcelona, segons un dibuix efectuat pel caputxí fra Jaume de Mataró (†1817).
Fra Valentí Serra de Manresa, religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.