El Sant Crist de Balaguer ja és també "la casa del papa i de la misericòrdia"

(CR/Bisbat d'Urgell) Celebració solemne a Balaguer. Aquest dimecres l'arquebisbe Joan-Enric Vives ha presidit la celebració de la concessió del títol de Basílica al Santuari del Sant Crist de Balaguer coincidint amb les festes del Sant Crist, la festa major de la ciutat.

La Missa d'Acció de Gràcies ha estat concelebrada per sacerdots de tota la diòcesi, encapçalats pel rector custodi del Santuari, Pau Vidal i l'arxiprest de la Noguera, Joan Pujol. Autoritats, fidels i amics del Santuari han omplert a vessar el temple.

A l'inici de la celebració l'arquebisbe Vives ha posat en relleu la importància de la distinció que ha rebut aquest Santuari del Sant Crist de part del papa Francesc.

"Ser basílica ens demana en endavant enfortir els vincles amb l'Església de Roma i amb el Sant Pare i alhora ens responsabilitza de ser un temple exemplar com a centre d'especial acció litúrgica i pastoral", ha remarcat Vives. "Aquesta ara es també la casa del Papa", ha afegit.

Després el secretari general del bisbat, David Codina, ha llegit el rescripte en el que s'anuncia el nomenament, del 22 de juny passat.

En la celebració s'han estrenat els símbols basilicals que distingeixen el temple: el conopeu, el tintinabulum i el segell, que han estat dissenyats per artesans especialistes expressament pel Santuari del Sant Crist. El símbols incorporen un fragment de l'himne al Sant Crist de Balaguer escrit per mossèn Jacint Verdaguer: "Siau nostra bandera, Sant Crist de Balaguer". El tintinabulum és una peça realitzada en fusta de llimoner, inspirada en la silueta de l'edifici, i que duu una rèplica exacta feta a escala de la campana del Santuari. El conopeu és de grans dimensions, de formes estilitzades, que duu brodat el seu segell i que ha estat dissenyat per ser dut en processó. Aquests dos símbols han obert la processó d'entrada en l'inici de la cerimònia.

"Francesc vol que ningú se senti lluny de l'Església"

En l'homilia, Joan-Enric Vives ha parlat de les circumstàncies que han permès aquesta designació: l'especial devoció al Sant Crist, l'activitat pastoral que s'hi genera a l'entorn, l'estimació que li tenen els fidels.

Però alhora ha fet referència a l'actualitat, en uns moments "en els que sembla que es compliquen molt els lideratges mundial". Per Vives, la resposta de l'Església davant de les incerteses mundials és "ser misericordiosos com el Pare", com s'ha posat en pràctica a la basílica de Balaguer que ha estat temple jubilar durant l'Any de la Misericòrdia. Ha demanat també "'l'amistat entre les nacions".

D'altra banda, en l'homilia ha fet una defensa de la proposta pastoral del papa Francesc. En continuïtat amb els anteriors papes però posant l'accent "en l'opció pels pobres, una església més pobra, i amiga dels pobres". O en l'atenció als qui aparentment quedaven fins ara més allunyats de l'Església com "prostitutes, homosexuals o lesbianes, transexuals... gent que està lluny o li sembla que està lluny perquè no ha tingut qui l'ajudés a trobar-s'hi a prop".

Ha recordat que sobretot el papa Francesc "vol una església propera que surti a l'encontre de tothom, una església de la proximitat, on es reconeguem tots com a germans". "Vol que ningú se senti lluny", ha insistit recordant també la situació dels divorciats tornats a casar o de les dones. "El papa que vol que la dona trobi un relleu important a l'Església". El repte que ha plantejat Vives a la nova basílica és que pugui respondre a aquesta crida de Francesc: "Aquesta és la casa de Misericòrdia, aquesta és la casa del papa"

Autoritats presents

En acabar la missa han adreçat unes paraules de salutació el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget -fill de Balaguer- i l'alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal. També han assistit a l'acte altres membres del consistori; la presidenta del Consell Comarcal, Concepció Cañadell; el diputat provincial i alcalde de Penelles, Eloi Bergós; i el Director dels Serveis Territorials EMC a Lleida, Octavi Miarnau.

També ha estat remarcable la presència de religioses de diverses congregacions que han volgut acompanyar les religioses de l'ordre de Santa Clara que formen la comunitat al Sant Crist. I han concelebrat els rectors custodis dels Santuaris de Núria i Meritxell, santuaris d'Urgell que els darrers anys també han estat distingits amb el títol de Basílica.

Quatre basíliques d'Urgell

El dia 22 de juny d’aquest any 2016 el papa Francesc, a través d’un breu pontifici o rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Robert Sarah, va concedir a l’església del Santuari del Sant Crist de Balaguer el títol i la dignitat de Basílica Menor. Una concessió que respon a la petició efectuada per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra el 9 de maig de 2016.

El títol de Basílica menor és una distinció concedida pel papa a aquelles esglésies més importants que, en atenció a la seva història i cultura, vida litúrgica i pastoral, són particularment significatives. La concessió del títol de Basílica Menor procura enfortir la vinculació amb l’Església de Roma i amb el Sant Pare, i alhora promou la seva exemplaritat com a centre d’especial acció litúrgica i pastoral al país i a la diòcesi.

El Santuari del Sant Crist de Balaguer se suma així a les altres quatre Basíliques Menors amb què compta la Diòcesi d’Urgell: la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp, la del Santuari de Meritxell i la del Santuari de Núria.

Les basíliques menors

El papa és l'única persona amb potestat per concedir el títol de basílica a un temple. Només hi ha quatre basíliques amb el rang de basílica major, totes elles situades a la ciutat de Roma: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs. És competència de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments la concessió del títol de "Basílica Menor".

Totes les altres basíliques ostenten el rang de basílica menor, i n'hi ha més de 1.500 a tot el món. Quan el Papa eleva una església a la condició de Basílica Menor li atorga el Dret a lluir a l'altar major dos signes de la dignitat papal i la Unió amb la Santa Seu: el conopeu o umbracle i el tintinabulum. Perquè un temple pugui assolir el títol basilical, ha de reunir tres requisits: ser un temple d'excepcional esplendor, aixecat amb un perfil destacat; ser el focus espiritual de la comunitat que és santuari per a la multitud de devots que acudeixen a ell; i posseir un tresor espiritual i sagrat, donant culte ininterromput al Senyor, a la Mare de Déu i al Sant venerat a ell.