Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Salesians) El salesià Joan Lluís Playà, delegat de l’Inspector a la zona nord de la Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora, que engloba els territoris de Catalunya, Andorra, Ciutadella i la província d’Osca ha estat nomenat pel Rector Major dels Salesians Consiliari de les Voluntàries de Don Bosco (VDB). Fins ara ha estat també membre del Consell Inspectorial de la nova Inspectoria que inclou Catalunya i que es va posar en marxa el passat 7 de juny de 2014, ara fa gairebé un any. Aixi, ara abandona aquesta responsabilitat per anar a Roma.
 
Què significa per a tu aquest nou camí?
 
Curiosament, la confirmació d’una constant de la meva vida: Mai cap missió que se m’ha encomanant al llarg de la vida ha estat ni tan sols imaginada prèviament. Es tracta d’un nou exercici de disponibilitat i servei evangèlic.
 
El desencadenant ha estat la sol·licitud que les Voluntàries de Don Bosco (VDB) han fet al Rector Major perquè sigui el seu Assistent Central, el que aquí entre nosaltres diríem el Consiliari. Tan de bo que aquest fet contribueixi a que aquest institut secular, fundat per Don Rinaldi, sigui més conegut i valorat entre nosaltres, perquè té unes potencialitats admirables.
 
Els altres encàrrecs -ser l’assistent dels Voluntaris amb Don Bosco i formar part de l’equip d’animació de la Família Salesiana (FASA)- sobretot provenen de la decisió del CG27 sobre el nou Secretariat de la Família Salesiana. Serà una etapa molt nova de la meva vida. Espero aportar el que sàpiga i pugui, i aprendre’n molt.  
 
Et sap greu marxar després de tant poc temps donant servei com a Conseller a la nova Inspectoria?
 
Aquest any ha estat molt fructífer per a mi. Però deixar el servei de conseller no és la dificultat. Els sentiments afloren quan penso en les distàncies que poden sorgir amb ambients, grups i persones amb les que m’he sentit i em sento molt unit. He d’aprendre a escurçar-les i a sentir-me present d’altres maneres. És el que fan els joves que es veuen en la necessitat d’anar-se’n a l’estranger. Gràcies a Déu avui hi ha recursos senzills que ho faciliten.
 
I,  com acostumo a dir sovint, si en alguna cosa algú creu  que puc ajudar i està al meu abast, que no dubti en  demanar-m’ho. Per altra banda, parteixo de la base que el servei que se’m demana ho serà també per a la nostra Inspectoria. Per tant, no deixem de estar tots al servei de tots en un món cada vegada més globalitzat.