(Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona –La Vanguardia) La publicació del currículum de religió i moral catòlica al BOE ha suscitat una polèmica desmesurada i sorprenent que no respon a la realitat. M'agradaria explicar i aclarir algunes de les qüestions que aquests dies s'han plantejat.
L'educació dels infants i els joves és un deure que tenen els pares i mares, que tenen el dret a cercar aquella educació religiosa i moral que estigui més d'acord amb les seves conviccions. L'Estat fa una funció subsidiària d'aquest deure i per això té cura que tots els infants i joves estiguin escolaritzats fins als setze anys i rebin una educació de qualitat i en llibertat.
L'ensenyament de la religió a l'escola s'ha portat a terme al llarg de tot el període democràtic del nostre país, com un ensenyament de caràcter optatiu per als alumnes, que lliurement poden escollir-lo o no, i obligatori en la seva oferta per part dels centres. Així es respecta el dret d'aquells pares que volen que els seus fills cursin religió i moral catòlica, i també d'altres confessions religioses, i el dret dels qui no volen que els seus fills tinguin aquest ensenyament confessional. És bo recordar que a tots els països democràtics de la Unió Europea s'imparteix l'assignatura de religió a l'escola d'una manera o altra, amb l'excepció de França, tot i que el govern del socialista Lionel Jospin va intentar reintroduir-la quan una comissió d'experts li aconsellà que ho fes així perquè "l'oblit i la ignorància de la religió podia tenir conseqüències catastròfiques per a la cultura en general i la memòria col·lectiva".
Estic convençut que l'ensenyament de la religió catòlica a l'escola contribueix a l'educació integral de les generacions joves, tan necessitades avui de coneixements que els ajudin a entendre el món i el país en què viuen, i alhora que els aportin valors sòlids necessaris per a construir la pròpia persona segons els quals es determina la manera de veure la vida i de comportar-se amb respecte i tolerància envers els altres. La proposta que se'ls fa des de la classe de religió cerca aquest objectiu. No és l'únic àmbit on aquests coneixements i valors es poden obtenir, certament, però per a les famílies que confien en l'Església com a "mestra d'humanitat", tal com afirmava Pau VI, la classe de religió és un mitjà indispensable i molt positiu.
El text oficial publicat afirma que "convé subratllar que lluny de la finalitat catequètica o de l'adoctrinament, l'ensenyament de la religió catòlica il·lustra als estudiants sobre la identitat del cristianisme i la vida cristiana". Sabem bé que el lloc adequat per a la catequesi és la família i la parròquia. A la classe de religió no es fa catequesi i no volem que se'n faci. Els professors de religió saben distingir l'àmbit en el qual realitzen la seva funció docent i amb quina pedagogia i didàctica han de presentar els continguts del cristianisme als alumnes com en qualsevol altra àrea escolar.
S'ha afirmat i s'ha anat repetint, fent-ne caricatura, que el nou currículum tornava a fer resar a classe. Això no és veritat, però per conèixer la religió catòlica, creients i no creients, han de saber què significa pregar o quins són els exemples pràctics de pregària, tal com succeeix en qualsevol altra confessió religiosa. Però ni es pressuposa la fe de l'alumne, ni s'ensenya a pregar.
S'ha afirmat que és la primera vegada que es publica el currículum aprovat pels bisbes al BOE i no és així. Tots els currículums sempre s'han publicat, amb governs de diversos colors polítics, i no sols els de la religió catòlica sinó també els currículums elaborats pels responsables religiosos de totes les confessions que tenen el reconeixement estatal.
S'ha dit també que no es tenia en compte l'explicació de les altres tradicions religioses, especialment el judaisme. Això no és cert. Com podríem explicar la Història de la Salvació sense parlar del poble d'Israel amb qui compartim l'Antic Testament i a qui considerem els "nostres germans grans en la fe"?
A les diòcesis de Catalunya comptem amb un gran equip de bons mestres i professors de religió, molt ben preparats que miren de fer allò que el papa Francesc fa pocs mesos deia a una trobada de "tota" l'escola italiana: "A l'escola no només aprenem coneixements, continguts, sinó que també aprenem costums, i també valors. S'educa per a conèixer les coses, és a dir, els continguts importants, per tenir determinats costums, i també per assumir valors".
Espero que, amb tota llibertat i amb responsabilitat, els pares i mares i els joves prenguin la decisió més adequada en el preciós camí de l'educació.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.