(Jordi Llisterri –CR) Malauradament el tema no podia ser més actual. Aquest dissabte es va celebrar a Barcelona la onzena jornada anual del Grup Sant Jordi, que aquest any estava dedicada a les religions com espai de sensatesa i de llibertat. El rerefons dels atemptats de París i els paper de les comunitats religioses en la lluita contra el terrorisme islamista van ser els eixos principals del debat.
Els ponents principals de la jornada van oferir una doble visió: des de l'islam i des de les Esglésies cristianes d'orient. Una de les primeres constatacions és la facilitat amb les que posem etiquetes a una religió, sense adonar-nos de la gran diversitat que hi ha entre els creients de qualsevol confessió. La condemna dels atemptats va iniciar la jornada: "Això no és l'islam".
"Deixeu l'Alcorà en pau"
La sessió la va obrir Justo Lacunza, missioner Pare Blanc navarrès i exrector del Pontifici Instituts d'Estudis Àrabs i Islàmics. Lacunza va animar als participants "a no tenir por de continuar caminant" malgrat la consternació que creen els atemptats. En l'anàlisi de la situació, va situar l'existència de l'anomenat Estat Islàmic –"salvatges que no tenen cabuda en la humanitat"– com a problema principal del moment.
El que no hi ha és una única solució a curt termini. I cal ajudar a reformular aquell "islam que en essència és religió i política alhora". "Deixeu l'Alcorà en pau", és la crida que va fer als agents polítics i als Estat musulmans que manipulen la religió.
El martiri de la indiferència
L'altra cara del conflicte la va presentar Manuel Nin, monjo de Montserrat i rector del Pontifici Col·legi Grec de Roma. Ell té encomanda la formació a Roma dels seminaristes i sacerdots de les Esglésies Orientals d'obediència catòlica. Així li ha permès els darrers vint anys un contacte directe i la presència en diversos països de l'Orient.
Nin fa temps que denuncia la "persecució, el martiri i l'èxode" dels cristians de l'Orient, que s'ha agreujat amb la guerra de Síria i d'Iraq, però que també es reprodueix en altres països. Per això, va posar l'accent en l'acollida a Europa dels catòlics que fugen d'aquests països. I això també vol dir acceptar les seves tradicions, com disposar del seu propi clergat i que els bisbes llatins els acceptin com a capellans casats: "Aquest estiu la Santa Seu va fer un decret que obliga a acceptar els capellans orientals".
L'arximandrita benedictí va denunciar que "l'Església pot desaparèixer dels països orientals", el que ha estat la seva terra des de fa 2.000 anys i amb una tradició eclesial pròpia que es remunta al segle IV. "És una persecució que toca a tota l'Església", va dir. I que el perill és que l'actitud d'occident no provoqui "que al martiri de la carn s'hi afegeixi el martiri de la indiferència".
Condemna als atemptats
La jornada es tancar a la tarda amb una taula rodona amb Dolors Bramon, com experta en el món islàmic, Daniel Giralt-Miracle, des de la tradició protestat, i Mohamed Halhoul, de la Federació Consell Islàmic de Catalunya.
L'aportació de Bramon va estar centrada en trencar tòpics sobre l'islam. Giralt-Miracle va repassar la llarga tradició històrica del protestantisme a Catalunya. I Halhoul va remarcar el rebuig de la comunitat islàmica catalana al terrorisme: "Des de la impotència, avui m'he llevat un cop més amb l'angoixa d'haver de donar la cara". En la intervenció va llegir el comunicat del Consell Islàmic de Catalunya que condemna dels atemptats i que va ser rebut amb aplaudiments. Per Halhoul, "més líders musulmans han de sortir en veu alta a condemnar els atemptats i dir que aquesta gent juga amb el text sagrat i amb la jurisprudència islàmica".
La jornada del Grup Sant Jordi aquest any va aplegar 150 participants de diversos col·lectius socials i religiosos de Catalunya. Com cada any també es va convidar a participar membres d'altres comunitats cristianes del País Valencià, de Balears, del País Basc, de Madrid i d'Andalusia.
Entre altres, hi van assistir Javier Baeza, de Sant Carlos Borromeo del barri d'Entrevías de Madrid; Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Joan Maragall; Muriel Casals, expresidenta d'Omnium Cultural; Josep Maria Cullell, de l'Hospitalitat de Lourdes; el filòsof Josep Maria Esquirol; Joaquim Ferrer, de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat; Joan Galtés, vicari episcopal de Barcelona; Ignasi Garcia i Clavel, de la Fundació d'Escoles Parròquials; el felipó Josep Llunell; els teòlegs Antoni Matabosch i Xavier Morlans; Màxim Muñoz, de la Unió de Religiosos de Catalunya; el pare Manel Pousa; Enric Puig, de la Fundació Escola Cristiana; l'escriptor Josep Maria Puigjaner; el periodista Juan Antonio Rubio; o l'escriptor i polític Antoni Vives.
En anteriors jornades, el Grup Sant Jordi ha abordat qüestions com l'alegria de l'Evangeli proposada pel papa Francesc (2014), el compromís polític que emana dels Deu Manaments (2013) o la caritat com a resposta cristiana a la crisi (2012).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.