"Ramon Llull troba un terreny comú per una discussió entre cristians i no-cristians"

(Arquebisbat de Tarragona) En el 700 anys de la mort de Ramon Llull, el Centre Tarraconense El Seminari obre les portes a l'exposició 'Ramon Llull i l’encontre entre cultures'. Inaugurada aquest dimecres, es podrà visitar fins el dia 3 de març.

La mostra, ubicada al claustre de Sant Pau i organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) amb la col·laboració del Centre Tarraconense, fa un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí tot destacant la faceta del diàleg intercultural amb el món musulmà en una època en què la Mediterrània era fonamentalment un espai tant per al conflicte com per a l’intercanvi comercial.

L’exposició es divideix en deu àmbits on s’explica el context mediterrani medieval amb l’expansió comercial i política de la Corona d’Aragó, el projecte missional, intel·lectual i literari, la seva voluntat d’aproximar-se al món musulmà, els seus viatges per Europa i per la Mediterrània i les estratègies singulars per a la conservació i propagació de la seva obra, entre d’altres.

"Esperem que sigui canonitzat i reconegut doctor de l’Església"

L’acte d’inauguració de l’exposició va anar precedit per una conferència impartida a càrrec del professor de la literatura medieval a la Universitat de Barcelona (UB) i comissari de la mostra, Albert Soler. L’acte va comptar amb la presència del president executiu de l’IEMed, Senén Florensa.

Soler va remarcar que era molt conscient dels dos grans problemes que tenien les trobades interreligioses. D’una banda els arguments que es proposaven sempre es va basaven en l’autenticitat dels textos sagrats i, d’una altra, no n’hi havia prou amb saber contradir les veritats de l’altre calia oferir en contrapartida arguments veritablement persuasius del propi credo. "Llull troba un terreny comú on fer possible una discussió entre cristians i no-cristians", va dir.

Segons el comissari de la mostra, l’obra i el pensament de Llull (1232-1316) parlen de diàleg, intercanvi i l’existència d’un nou marc conceptual de transculturació on sigui possible anar més enllà dels marcs simbòlics de cada religió. Soler també va afirmar que el beat mallorquí no feia distincions entre fidels i infidels. Finalment, va explicar que "és difícil trobar un cas semblant de coneixement de l’àrab i de la religió musulmana en l’època fins al punt que en diverses obres Llull es qualifica de 'Christianus arabicus'."

Soler, expert en Ramon Llull, espera que no només pugui ser canonitzat sinó que sigui reconegut doctor de l’Església per la seva important aportació. En aquest darrer cas es tractaria del primer laic que és doctor de l’Església.

L'arquebisbe, Jaume Pujol, en el seu parlament, va explicar que s’està treballant des de fa molts anys perquè el beat Ramon Llull sigui aviat canonitzat. "Precisament per això s’està fent una gran tasca de fer una erudició crítica de les seves obres autèntiques, expurgant tot allò que falsament se li ha atribuït". També va recordar l’obertura de l’Any Llull a Mallorca on ell va ser-hi present.

"El papa Francesc" –va dir–, "va lloar la figura d’aquest beat il·lustre com un exemple de diàleg interreligiós també avui dia, que és el que pretén mostrar aquesta exposició."