(Glòria Barrete –CR) El proper mes de novembre es donarà el tret de sortida a les celebracions de l'Any Ramon Llull. A Catalunya ja fa un any que el Comitè Organitzador de l'Any Llull 2016 es va constituir i reunir per primera vegada i ha estat aquest mes de juny quan s'ha nomenat comissari al professor Joan Santanach i Suñol. En el Comitè participen diversos membres d'universitats i centres d'estudi sobre Ramon Llull, i també hi participa el caputxí fra Jacint Duran.
Durant representa a la Facultat de Teologia de Catalunya, per vetllar "la vessant més teològica de Ramon Llull", ja que tot i que Llull va ser i és un referent en lingüística, filosofia, literatura... "és evident que la teologia és el centre".
La seva dedicació a la vida religiosa va començar l'any 1263, moment en què va iniciar la missió de conversió d'infidels -jueus i, sobretot, musulmans-. L'activitat literària de Ramon Llull s'inspirava en les seves propostes com a missioner i en els esforços educatius, totes dues temàtiques reflectides en una obra que compta amb més de 270 escrits i que es pot dividir en tres etapes. La primera correspon a la fase de preparació per a la seva missió, que va culminar amb la Lògica d'Algatzell i el Llibre de Contemplació en Déu. La segona etapa, a banda de peces literàriament més conegudes com el Llibre d'amic e amat i Blanquerna, recull l'Art abreujada d'atrobar veritat, una estructuració del contingut de la fe que va permetre a Llull una organització i una exposició molt més clares.
"És un personatge amb unes ganes fortes de transmetre la fe; va escriure poesia, literatura, novel·la... i a partir d'allà va crear l'Art que per a ell és quasi una revelació de Déu, un esquema de diàleg amb les religions, sobretot les monoteistes però també les no monoteistes per després passar a la transmissió de la fe cristiana", explica Duran.
Però encara que Ramon Llull actualment és reconegut com un fervorós creient, els actes centrals de l'Any estan pensats en clau cultural, "a nivell de carrer, però alhora amb trobades de pensament i sobretot a nivell de les escoles". "Jo represento a la Facultat de Teologia de Catalunya per la vessant teològica de la figura de Llull, però aquesta vessant costa una mica integrar-la amb les altres". El que sí existeix a nivell popular i eclesial és la causa de canonització de Ramon Llull.
A un pas de sant Ramon Llull
Al llarg de la història s'ha intentat canonitzar-lo de manera processal, els anys 1605-1613, el 1747, el 1751 i el 1905. Sempre sense èxit. El principal escull eren les tesis antil·lulistes del segle XV, amb Nicolau Eimeric al capdavant, que titllaven Llull d'heretge. La Santa Seu va nomenar fa poc temps dos censors teòlegs per estudiar l'ortodòxia de Ramon Llull; el seu estudi ha estat positiu. A més, el Centro Italiano di Lullismo ha publicat un llibre sobre la matèria, Da Raimondo Lullo a Nicola Eimeric. Storia di una falsificazione testuale e dotrinale , que confirma el que molts estudiosos sostenien: Eimeric va falsificar i tergiversar els textos de Ramon Llull per acusar-lo d'heretge.
El procés actual per canonitzar Llull ha entrat en una nova fase, s'està elaborant una positio , un estudi històric que ha de provar que Llull va practicar totes i cadascuna de les virtuts cristianes en grau heroic i, si el procés no s'alenteix, la seva canonització no hauria de trigar massa.
El primer pensador laic d'Occident
A nivell d'Església, afirma fra Jacint Duran, les ordes franciscanes "van mantenir no simplement la transmissió sinó la lluita per la permanència del pensament d'aquesta obra, no només a Catalunya sinó a molts llocs com a França o altres llocs d'Europa". De manera soterrada, això sí, perquè se l'havia catalogat com a no catòlic. "Aquesta és la gran defensa que s'ha hagut de fer de cara a la canonització", explica el caputxí, "demostrar que no era així, que és un personatge de l'Església i volgudament de l'Església".
I és que, per Duran, "Llull és el gran pensador laic a Occident, el primer que escriu en una llengua diferent al llatí i utilitza la filosofia i la teologia d'una manera molt vertebrada".
L'Any Ramon Llull 2016, que se celebrarà de novembre 2015 a novembre 2016, tindrà especial participació a Mallorca, comptant amb 70 conferències, grans exposicions, com la que es mostrarà al Vaticà sobre la vida i l’obra de Llull o una relectura de Llull que faran artistes plàstics contemporanis. Les celebracions també arribaran a altres indrets com Barcelona i implicaran estudiosos d’arreu del món.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.