Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Em costa més adreçar una pregària a Déu. Quan em cou alguna cosa per dins el més normal és pregar a la Mare de Déu de Queralt”. Així explica Jordi Garra com ell i tants altres berguedans confien de forma molt particular en la seva marededéu trobada. Falten poques setmanes per les festes del centenari de la coronació d'aquesta insígnia i el Santuari de Queralt i la ciutat de Berga ultimen preparatius.

Del 27 d'agost al 8 de setembre els carrers s'engalanaran per a rebre la Mare de Déu. Hi haurà vetlles de pregària també als pobles veïns d'Avià, Valldan, Monclar, Vilada, Puig-reig i Gironella, a més a més de concerts, teatre, visites guiades, conferències, contes infantils, activitats gastronòmiques i fins i tot Patum extraordinària els dies 2 i 3 de setembre.

“Queralt és Queralt”

El Santuari de Queralt, pels berguedans, forma part d'una identitat col·lectiva. “Queralt té molta potència per a la gent de Berga” explica Xavier Güell, membre de la comissió Queralt 2016, que prepara la celebració. I hi afegeix: “És molt típic de l’ADN de Berga; som sentiment, som arrauxats”. I posa dos exemples: la Patum i Queralt. Què passa cada 25 anys? “Durant un dies les dues coses s’uneixen i aleshores és una bomba explosiva”.

Aquesta força és la que explica perquè són tants els que han dit “sí” i s'han sumat a l'organització dels actes del centenari. Per sorpresa de la comissió Queralt 2016, la resposta dels veïns ha depassat qualsevol expectativa. “En un entorn secularitzat, quan plantejàvem el centenari teníem dubtes”, comenta Güell. “Però Queralt és Queralt”, conclou.

Un indret molt especial que serveix de refugi. En Jordi Garra, que és vocal del Club Esquí Berguedà i que sempre ha tingut estima per la muntanya, ho explica així: “Jo hi pujo molt sovint a peu i cada passa és una pregària”. Parla també de Berga com “el poble del peu del Quer”. És a dir, de la muntanya, on paisatge i espiritualitat es fonen. “Queralt és la mirada, és com el far dels mariners”, assenyala.

Religió, cultura i solidaritat

El capellà custodi, Ramon Barniol, també recorda una frase sovintejada per la gent de la zona: “No crec en Déu, però sí en la Mare de Déu de Queralt”. Un atractiu que serveix perquè la gent s’apropi al santuari, on Barniol assumeix la seva tasca pastoral i els acompanya a “fer aquesta petita pregària”. També els explica “els símbols de la imatge”: el nen Jesús a la falda, la mà oberta, l'oreneta, la sabata i l'esparedenya i un somriure afable.

L'any 1216 es va coronar la talla de la Mare de Déu de Queralt. Tot un esdeveniment a l'època, que va donar relleu a Berga. Els actes festius del centenari també són una forma de remarcar el significat i l'abast del santuari, tant en clau turística com religiosa, d'aquest lloc de culte.

Per cada aniversari de la coronació –el darrer, el 1991 amb motiu dels 75 anys– s’ha procurat que també hi hagués un projecte solidari. Ho explica el portaveu de la comissió, Roger Cortina: “No volíem donar les rampoines, i del primer moment de tots els actes destinats a pagar les festes se n’ha reservar un tant per cent pel tercer sector”. Aquest cop la comissió va parlar amb entitats de la parròquia, com Càritas, i junt amb Creu Roja van considerar oportú dedicar aquests diners a pal·liar la pobresa energètica.