Propostes dels jesuïtes davant la crisi de frontera al Mediterrani

(Jesuïtes) El Mediterrani està vivint la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. És possible conciliar els drets fonamentals de les persones que viuen aquest èxode amb les exigències de la política europea? Aquesta dramàtica situació necessita d'una resposta integral a curt, mig i llarg termini. En aquest sentit, al Sector Social dels jesuïtes a Espanya, i especialment al Servei Jesuïta a Migrants ens agradaria aportar algunes propostes constructives a aquest procés.

1.- Propostes a curt termini

1.1.- Devolucions en calent
Creiem que les devolucions en calent i l'ús de la violència són pràctiques moralment inacceptables i que posen en risc la vida de les persones. Per aquesta raó seria convenient que deixessin de realitzar-se, ja que, a més a més, contravenen la legalitat comunitària.

1.2.- Protecció en el trànsit
Instem a que s'inverteixi en recursos per a garantir la protecció de les persones abandonades moltes vegades a la seva sort enmig del mar Mediterrani. En aquest sentit ens alegra la mesura que ha pres la UE de dotar de més recursos a FRONTEX per a aquestes tasques de salvament.

1.3.- Accés a la sol·licitud d'asil
Aplaudim la mesura del Ministeri de l'Interior de crear oficines d'asil i protecció internacional als llocs fronterers de Ceuta i Melilla. Creiem però que la missió d'aquestes oficines no donarà tot el seu fruit si no van acompanyades d'algunes mesures complementàries, imprescindibles per a garantir que l'accés a la protecció internacional a la frontera:

És precís facilitar l'accés a la frontera de les persones amb dret a protecció internacional. Actualment, les forces auxiliars marroquins impedeixen l'accés a la frontera en compliment dels acords de cooperació policial amb Espanya. És necessari un nou acord o protocol d'actuació entre els governs marroquí i espanyol.

Els sol·licitants d'asil i els immigrants no poden estar barrejats en els CETI, ja que la situació i drets d'aquests dos grups de població és molt diferent, i perquè així ho contemplen les legislacions espanyola i europea. La creació d'oficines d'asil als llocs fronterers de Ceuta i Melilla han de venir acompanyades d'un dispositiu d'acollida de sol·licitants de protecció internacional segons el model dels CAR (Centres d'Acollida als refugiats), que funciona satisfactòriament a la península.

Les peticions de protecció internacional a Ceuta i Melilla s'enfronten des de fa anys a dos obstacles dissuasoris: la impossibilitat de passar a la Península mentre es tramita el procediment, i els llarguíssim terminis fins que es resolen les sol·licituds. Aquest últim pont s'està però en molts casos accelerant.

2.- Propostes a mig termini

2.1.- Mesures clares contra les xarxes de tràfic de persones i de prostitució
Es fa necessària una resposta contundent i clara contra les xarxes de tràfic de persones. Per aquesta raó, ens congratulem de l'operació EUNAVFOR MED al Mediterrani central i meridional. Una operació encaminada a destruir els vaixells dels traficants, però no s'arriba així a l'arrel del problema. Creiem que les mesures han de prendre's a través d'acords internacionals entre els governs dels països en els quals operen aquestes xarxes il·legals i que atempten greument contra la dignitat i els drets bàsics de les persones.

2.2.- Polítiques de regularització
Ens sembla interessant la campanya de regularització que fa pocs mesos s'ha realitzat al Marroc, i aplaudim les que fa ja uns anys es van realitzar en diverses ocasions a Espanya. Pensem que una bona política de regularització ajuda sense dubte a la integració i a la salvaguarda de drets, així com a la construcció de teixit social.

2.3.- Campanyes informatives
Seria molt interessant que en els punts estratègics de les rutes migratòries es pogués distribuir la informació necessària per a que les persones migrants coneguessin els seus drets mentre estan en trànsit i les oficines o llocs on poder acudir en cas necessitat.

3.- Propostes a llarg termini

3.1.- Observatoris de drets humans a la frontera
Pensem que és molt important que es promogui l'emplaçament d'observadors internacionals de drets humans a les fronteres del sud d'Europa (Espanya, Itàlia, Malta, Grècia, Bulgària) reconeguts pels Estats i amb plena llibertat de moviments per a poder elaborar relats independents sobre el terreny que avui per avui no existeixen en matèries de situació dels drets humans a les fronteres.

3.2.- Vetllar pel seguiment de les polítiques migratòries
És molt important que es vigili pel seguiment de la política migratòria tant a Espanya com al Marroc i altres països veïns amb acords de cooperació migratòria amb Espanya i Europa, a fi de recolzar, tant a través d'actors públics com de la societat civil, que aquestes polítiques es desenvolupin en un marc de respecte als drets humans.

3.3.- Protecció de la vida en frontera
Resulta vital la defensa i recolzament d'iniciatives encaminades a establir mecanismes que assegurin a les fronteres la protecció de vides humanes i mecanismes eficaços de protecció, especialment per als refugiats i migrants vulnerables.

3.4.- Acords de cooperació i de readmissió
Sobre els acords de readmissió i altres acords de cooperació amb tercers països, firmats per Espanya, el Marroc o la UE, ens sembla molt important: (a) es supervisi que els acords continguin efectives garanties dels drets humans dels migrants i refugiats; i (b) que es supervisi l'execució d'aquests acords a fi d'assegurar que es garanteixin els drets de les persones repatriades.

3.5.- Reemplaçar la legislació actual de la UE en matèria de migració, refugi i asil.
Defensem la necessitat de reemplaçar la legislació actual de la UE per a permetre un "repartiment de les càrregues" més eficaç i equitatiu entre els Estats membres a l'hora de fer front a les sol·licituds d'asil i la supervisió dels DDHH en les fronteres.

3.6.- Ampliar el reassentament
Creiem que és essencial que s'ampliïn els reassentaments de persones vulnerables amb protecció internacional al Nord d'Àfrica, així com a Mauritània i el Senegal.

3.7.- I la cooperació internacional?
La gran majoria de les persones que migren ho fan forçades per situacions de conflictes, guerres, fam o dificultats a l'hora de salvaguardar els seus drets bàsics. Pensem que reforçar una política de cooperació i solidaritat amb els països en situació de major dificultat possibilitarà que milions de persones no es vegin forçades a deixar les seves terres, en molts casos vivint autèntics calvaris personals i familiars.

3.8.- I la integració?
Per últim, ens agradaria seguir animant els nostres governs per a que no abandonin l'altra cara de la moneda que es veu en la frontera, es a dir, la convivència social en les nostres societats plurals i multiculturals. Posant només l'accent en el control fronterer, i no invertint en hospitalitat, en integració, és deixar a la deriva a centenars de milers de persones en diferents enclavaments i barris perifèrics de les nostres ciutats. Creiem que una bona inversió en integració és invertir en el futur de les nostres societats i del nostre món.