(Laura Mor –CR) Continua dempeus l'edifici de la parròquia de Bernat Calbó, al barri del Poblenou de Barcelona, que s'havia d'enderrocar com a màxim a 15 de setembre. Tal com mostra la fotografia, aquest matí segueix exhibint una pintada d'oposició inequívoca al projecte previst: “No al monestir”. I és que alguns veïns creuen que les germanetes de l'Anyell, a qui l'arquebisbat de Barcelona va cedir el terreny per a la construcció d'un monestir, no van aterrar amb bon peu al barri.
Tampoc va caure en gràcia el projecte arquitectònic que les religioses portaven a la carpeta. Un model constructiu que replica el d'altres monestirs de la congregació, com el que tenen a Santiago de Xile. L'esquema, però, no s'ajusta al pla urbanístic que des del 2010 protegeix el casc antic del Poblenou. L'ajuntament del districte hi donarà el vist-i-plau si modifiquen la proposta, alterant obertures, laterals i, entre d'altres qüestions estructurals, la façana que donaria al carrer Marià Aguiló.
A finals de juliol les germanes, l'ajuntament i l'arquebisbat, van convenir en una reunió conjunta que calia “un temps per a replantejar el projecte amb calma i seriositat”, segons explicava llavors Marc Andreu, conseller tècnic del districte de Sant Martí.
De moment les vacances han servit de bàlsam per calmar els ànims. I els que reivindicaven d'altres usos per al terreny, han interpretat l'aturada de l'enderroc com una primera victòria.
La plataforma Salvem la Repla, que aquest dijous preveu nous actes reivindicatius, ha recollit més de sis-centes signatures demanant que el lloc on hi ha la parròquia sigui un nou espai públic. En l'argumentari diuen que el barri ja compta “amb suficients edificis religiosos infrautilitzats” i voldrien ampliar la plaça. Però el govern del districte no contempla aquesta opció, perquè tampoc no casa amb el pla esmentat.
Els actors, els arguments
“Des que l'ajuntament ha entrat al govern ha intentat parlar amb tots els interlocutors”, assegura Marc Andreu. I és que per entendre el rebombori generat, cal fer-ne una lectura sociològica i obrir el ventall d'actors implicats.
L'Associació de Veïns del Poblenou ha també ha jugat un paper de mediació i, des del primer dia, ha seguit el cas de molt a la vora. Considera que no hi ha especulació amb el projecte perquè no s'altera l'ús religiós del terreny. “No procedeix en cap cas qüestionar l'aspecte de l'ús”, assegura el president d'aquesta entitat veïnal, Salvador Clarós. En canvi, sí que s'han pronunciat sobre el projecte arquitectònic del monestir: “No hi estem gens d'acord perquè no encaixa amb l'entorn”, explica Clarós, que coincideix amb el criteri del govern del districte.
Les germanes que conformen la fraternitat de Barcelona han optat per no parlar amb els mitjans de comunicació. La seva proposta, diuen, està sintetitzada al seu espai web. Aquest mitjà tampoc ha obtingut declaracions oficials per part de l'arquebisbat, que prefereix mantenir la negociació a porta tancada.
En l'àmbit pastoral i social, les germanes tampoc no han trobat gaire sintonia al barri. Segons Clarós, “el projecte ha estat mal explicat i s'ha entès de forma confusa”. Un parer compartit per diverses veus. Fins i tot als membres de la parròquia veïna de Santa Maria del Taulat els costa d'imaginar quin serà el seu rol en el teixit d'Església del barri.
Sigui qüestió d'estil i de llenguatge, o d'objectiu i de projecte, aquestes germanes, que vesteixen hàbit blau i tenen una vida radicalment austera, han estat titllades de “paracaigudistes” per molts veïns. Atribueixen la manca de sintonia al fet que les religioses demanin almoina per a la missió sense escoltar abans les necessitats del barri.
L'aterratge de l'orde mendicant
La major part de la comunitat la conformen missioneres d'origen francès –moltes de les quals no parlen ni català ni castellà– i el seu carisma va lligat als pobres i mendicants. La seva opció pels pobres, que sempre han explicat amb un llenguatge bíblic, va despertar recels al barri davant del temor que el monestir fos un espai assistencial.
El prejudici anticlerical també s'ha fet sentir en el discurs opositor al monestir. El manifest des de la plataforma que encapçala les mobilitzacions en contra diu que seria “una comunitat tancada” que “no aporta cap benefici al barri”.
Tot comença quan l'any 2012 es detecta carbonatació a la parròquia de Sant Bernat Calbó. La malaltia, accentuada per la salinitat del mar, obliga a l'arquebisbat de Barcelona, en tant que propietari, a reparar l'estructura afectada de l'edifici. Però l'elevat cost de la rehabilitació els fa buscar d'altres solucions. I a finals d'aquell any presenten una alternativa: la cessió a noranta anys del terreny a les germanetes de l'Anyell perquè hi construeixin un monestir residencial. El temps ha mostrat com el factor de l'encaix social no va ser prioritari en aquella decisió.
D'acord amb el contracte signat entre l'arquebisbat i la congregació, el mes de març d'enguany les germanes havien aconseguit mig milió d'euros, la meitat del cost de les obres. Una quantitat que permetia iniciar la construcció del temple. I mentre no enllestien el monestir, seguien de lloguer, vinculades a l'església de Sant Jaume, al carrer Ferran.
En aquest inici de curs, si les germanetes de l'Anyell volen desencallar la negociació, hauran de rectificar el projecte de la mà de l'arquitecte que el signa, Luis Felipe Infiesta. En cas que no moguin fitxa, l'ajuntament i l'arquebisbat podrien obrir l'escenari d'una possible permuta, i els caldrà buscar una nova ubicació per a la residència de les religioses.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.