Professors de Religió, professors del Servei d'Educació de Catalunya

(Jordi Llisterri -CR/Solsona) Els professors de Religió són professors del Servei d'Educació de Catalunya. Un Servei que es basa en la doble xarxa pública i concertada, però tota fent un servei públic educatiu. Una obvietat que contempla la Llei d'Educació de Catalunya. Però que es va haver de recordar una vegada més en la inauguració de la XI Jornada de professors de Religió de les diòcesis catalanes que va fer aquest dissabte a Solsona.

"Sou aquí perquè sou docents d'un país, docents del Servei d'Educació de Catalunya" i "cal fer un reconeixement de la vostra tasca sovint qüestionada, a vegades fins i tot menystinguda, per alguns sectors". Així obria la jornada de formació la Consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz.

Sou aquí "perquè hi ha famílies que confien en vosaltres", explicava també Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Sou aquí perquè a Catalunya també ens cal "que els joves esdevinguin homes i dones amb fermes virtuts humanes, que sàpiguen dialogar des d'una sòlida identitat, i que visquin esperançats", argumentava l'arquebisbe Jaume Pujol representant l'episcopat català.

Una jornada de formació

La jornada va reunir més de 400 professors de religió dels centres públics i concertats de Catalunya i d'Andorra. Organitzada per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i per les delegacions d'Ensenyament dels deu bisbats catalans, van ser acollits per la diòcesi i per la ciutat de Solsona.

El gruix de la jornada va ser un matí de formació amb una conferència i una dotzena de tallers en les aules de l'Escola Arrels. També es va fer l'habitual fira d'activitats de les editorials que donen suport a la trobada. Els tallers van recollir temes tan diferents com l'art o el cant com a instrument d'aprenentatge, espiritualitat i docència, o les competències educatives que ha de promoure la classe de religió. Altres tallers eren per aprofundir coneixements en temes com la situació de la llibertat religiosa al món o la realitat del continent africà. O per reflexionar sobre sentit de la classe de religió i com presentar-la fora de l'aula. A més, es va aprofitar la jornada per donar visitar l'excel·lent i poc conegut patrimoni del Museu Diocesà de Solsona.

El patrimoni de Solsona

En els discursos inaugurals -que es van enllestir amb una admirable i poc habitual concisió i fluïdesa- l'alcalde David Rodríguez va convidar a descobrir i explicar el patrimoni religiós de Solsona, "una ciutat que no renuncia a les seves tradicions". Rodríguez va remarcar que Solsona és un dels punts destacats del nou catàleg de patrimoni religiós de Catalonia Sacra. Després del dinar es va presentar amb un vídeo una mostra del patrimoni tradicional de Solsona -la majoria clarament religiós- i la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona va oferir un breu concert.

El bisbe amfitrió de la trobada, Xavier Novell, també va convidar a descobrir Solsona. Alhora, va remarcar "la importància de trobar-nos perquè la nostra fe es viu en comunitat" i "la comunitat és necessària per fer experiència d'Església". Novell va presidir a la tarda l'eucaristia a la catedral de Solsona que va tancar la trobada.

Humanitzar l'educació

En els parlaments inaugurals es va insistir en la dimensió humanística de la classe de religió. Enric Puig va recordar que l'assignatura és "una acció formativa" que escullen les famílies cristianes que "volen endinsar els seus fills en el coneixement de Jesús i de l'Església", o les famílies més allunyades "que també confien en nosaltres i volen que els seus fills coneguin els valors de l'Evangeli que amaren la nostra activitat". Una formació que es completa en les famílies i en les parròquies i que sobretot "ha d'ajudar als alumnes a esdevenir homes i dones amb una bona formació acadèmica i alhora millors persones, oberts als altres, en especial als més pobres, i a la presència de Déu".

La consellera Ruiz també va remarcar aquesta dimensió humanística perquè el canvi educatiu que està fent en aquest moment a Catalunya no s'ha de centrar només en el mètode. "Ha ajudat a fer créixer bones persones i això demana recuperar el sentit humanístic de l'Educació". L'assignatura de religió és necessària dins d'aquesta formació perquè "el fet religiós és un fet consubstancial a la condició humana". Una classe de religió que "és educar en la transcendència, però també és donar a conèixer les nostres arrels cristianes com a cultura i com a civilització, claus per entendre la nostra cultura". Alhora, desvetllar el sentit de transcendència també és una manera de fer front a "la individualitat, l'èxit fàcil, el tenir o el consum desmesurat".

L'arquebisbe Pujol va explicar tres claus que dóna el papa Francesc sobre l'educació, que "cal humanitzar per col·laborar en el procés de creixement humà".

Humanitzar la sexualitat

La ponència central de la jornada va tractar precisament d'un tema ben humà: la sexualitat. Margarita Bofarull, religiosa del Sagrat Cor, professora de teologia, i presidenta de l'Institut Borja de Bioètica, va parlar sense embuts d'aquesta dimensió de la formació: "La sexualitat és constitutiva de la condició humana i s'ha d'integrar bé".

Una constatació és que avui els joves són la generació més ben informada de la història. Però "una cosa és tenir informació i l'altra és tenir formació". Una prova del problema és que "els joves tenen més informació però no baixen els embarassos no desitjats".

Bofarull va explicar que "el repte de la moral és humanitzar la sexualitat, perquè sinó tenim el risc de viure-la només amb instints, com els animals, i això no dóna la felicitat". Perquè "la moral cristiana ens porta a viure la plenitud i la plenitud inclou tota dimensió humana". També s'ha de tenir present que "a la Bíblia no hi ha una obsessió per la sexualitat; hi ha una obsessió per la vídua, el pobre i el feble". I això ha de portar a una formació que sempre enfoqui la mirada cap a l'altre: "el que és irrenunciable és estimar, que és el que dona plenitud".

Aquesta era l'onzena Jornada de mestres i professors de Religió. Les darreres edicions s'han celebrat a Barcelona (2016), Reus (2015), Vic (2014), i Tortosa (2013).