Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Jordi Llisterri-CR) Aquest divendres s’han fet públics els primers nomenaments significatius de l’arquebisbe Joan Josep Omella des de la seva arribada a Barcelona. Hi ha més d’una cinquantena de nomenaments sacerdotals que afecten a més de trentena de parròquies o d’agrupacions parroquials.

Un d’aquests, però, ha estat marcat per la protesta d’una part dels feligresos pel perfil aliè a la realitat pastoral de les parròquies de Pubilla Cases dels dos capellans que proposava Omella. Finalment, per aquesta agrupació de parròquies de Sant Antoni de Pàdua, Sant Enric d’Ossó i Santa Gemma Galgani de l’Hospitalet de Llobregat i d’Esplugues, s’han nomenant dos capellans que provenen de Toledo.

Aquest soroll ha tapat altres nomenaments de parròquies significatives de Barcelona. Entre altres, hi ha la Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo, regentada per una comunitat salesiana i de la que ara serà rector Domènec Valls. A la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on es jubila l’històric Manuel Valls, hi anirà de rector Salvador Bacardit. Tot i que Bacardit continua com a vicari episcopal de la Zona Pastoral 5, a la parròquia de Santa Coloma de Gramenet el substituirà com a rector Miquel Àngel Pérez, que alhora continua com a rector de la parròquia veïna de Sant Miquel Arcàngel.

També és rellevant el canvi de rectors de parròquies històriques de Gràcia, com Sant Joan, on anirà de rector Jordi Carreter, i Santa Maria, amb Emili Roure. Alhora, l’agrupació de formada pel Santuari del Cor de Maria i Sant Tomàs d’Aquino, que estan encomanades als claretians, tindran un nou equip sacerdotal amb Pere Codina al capdavant després que l’anterior rector, Ricard Costa-Jussà, fos escollit provincial dels Claretians.

Un sudoku

De fet, cap d’aquest nomenaments era un secret i la majoria s’han anat anunciant als feligresos afectats. És el procediment habitual a finals de curs, però sempre queden serrells per tancar. El moviment de mossens entre parròquies és un sudoku que no sempre és fàcil de quadrar. A més, a Barcelona cada vegada és més difícil cobrir les 208 parròquies de la diòcesis per falta d’efectius. Cada vegada hi ha menys capellans que puguin fer de rector. Per exemple, els darrers cinc anys a Barcelona s’han ordenat 15 sacerdots diocesans i n’han mort 63.

Això explica que en la llista de nomenament apareguin ja diverses agrupacions parroquials amb dos o tres parròquies regides per un sol rector o diversos rectors in solidum que porten conjuntament un grup de parròquies. Aquest és el cas del Poble-Sec, de la perifèria de Badalona o de les parròquies de Pubilla Cases que han protagonitzat el polèmic nomenament. Una altra variable habitual és que quan una parròquia quedi sense rector l’assumeix com a administrador el rector d’una parròquia propera.

La Hermandad de Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón

En aquest context de falta d’efectius és en el que Omella ha decidit nomenar dos capellans la Hermandad de Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón de Toledo. Francesc Xavier Prevosti i Fernando Maristany Pintó són dos catalans membres d’aquesta germandat, que van decidir anar a formar-se al seminari de Toledo conegut per la seva ortodòxia. Prevosti, que exercirà de moderador, és professor de la Universitat Abat Oliba i expert en el filòsof carlista Francisco Canals. El dos han exercit el ministeri a Toledo, i Maristany també va ser sacerdot a Navarra.

Aquest Hermandad d’espiritualitat tradicionalista ja feia temps que s’havia ofert al cardenal Lluís Martínez Sistach per enviar capellans a Barcelona. Ara, Omella ha vist raonable respondre a aquest oferiment. I, des de l’estiu, l’arquebisbe ha tingut diverses reunions i trobades per intentar fer entendre aquests nomenaments a les comunitats afectades marcades per una tradició eclesial progressista. Des dels anys 80 col·laboren com adscrits en aquestes parròquies els jesuïtes Xavier Alegre i Josep Miralles i també hi ha algunes comunitats religioses que viuen des de fa anys en aquest barri popular i que participen en la dinàmica parròquial. Però el forat d’un nou rector s’ha hagut de cobrir perquè ha marxat el missioner que provisionalment va assumir les parròquies l’any passat després de la jubilació de mossèn Oriol Garreta.

Aquest trencament ha provocat que mentre aquests dies els parroquians han mostrat el seu malestar a través dels mitjans de comunicació i s’ha presentat com un intent d’Omella de capgirar el tarannà eclesial de Barcelona, l’integrisme digital ha aplaudit amb les orelles aquests nomenaments.

Tot i això, la dada més significativa sobre l’orientació que donarà Omella a Barcelona serà amb el possible nomenament d’un nou Consell Episcopal. Fins ara ha mantingut els mateixos vicaris episcopals que tenia Sistach. Els vicaris representen l'arquebisbe en el territori de la diòcesi (concretament Barcelona està divida en sis zones) i formen el Consell Episcopal. Omella tampoc ha fet cap canvi en la resta de càrrecs de la cúria. Una renovació que seria probable que afrontés a finals d’any quan es compleixin el primer aniversari de la seva entrada a Barcelona. 

D’altra banda, en la comunicació dels nomenaments d’aquest divendres es destaca que s’ha fet “havent escoltat el Sr. Bisbe Auxiliar, Mons. Sebastià Taltavull Anglada, així com els vicaris episcopals de les sis zones pastorals que inclouen els arxiprestats i parròquies de l’arxidiòcesi de Barcelona, atenent també peticions rebudes de superiors provincials religiosos”. Una consulta preceptiva en la que la decisió final és de l’arquebisbe.