(David Casals –CR) Un jutjat del social de Barcelona ha reconegut per primera vegada el dret que té la viuda d'un pastor protestant a cobrar una pensió pública. La sentència, que pot ser recorreguda, assegura que als pastors evangèlics se'ls han vulnerat els seus drets fonamentals després que la Seguretat Social els denegués poder cotitzar.
A l'Estat, la llei no va permetre als pastors evangèlics cotitzar per la seva activitat pastoral fins el 1999. La qüestió ve de temps enrere: el franquisme els ho va impedir, al no reconèixer la seva categoria laboral. Al 1992 es van signar els acords de cooperació entre l'Estat i tres religions minoritàries (evangèlics, jueus i musulmans), però aquest punt no es va desenvolupar fins set anys més tard.
La sentència considera que als pastors evangèlics se'ls han vulnerat dos drets fonamentals: el dret a la no discriminació i la llibertat religiosa. Contrasta la situació del col·lectiu amb la dels capellans catòlics, que van poder cotitzar a partir de 1977. En el cas dels pastors, això ho poden fer des de 1999.
En aquest cas, el pastor evangèlic que havia treballat durant 30 anys per l'Església Evangèlica Espanyola, es va jubilar al 1990 però no va poder accedir a una pensió de jubilació, ja que no havia cotitzat el mínim temps exigit. Va morir al 2011 i la seva viuda va iniciar fa dos anys els tràmits per reclamar la pensió que ara li ha estat reconeguda.
Ara estan pendents de resolució diferents casos que es troben als jutjats del social d'altres punts de Catalunya i de l'Estat. L'abril de 2012 aquesta qüestió va arribar a la justícia comunitària, i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va declarar que Espanya havia vulnerat els drets dels pastors evangèlics, tot i que en aquests tres anys l'Estat no ha fet cap gest per reparar aquesta situació.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.