Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Focolars) La presidenta dels Focolars, Maria Voce, va ser convidada al 'Debat sobre la promoció de la tolerància i la reconciliació’ a la seu de Nacions Unides. S’ha desenvolupat els dies 21 i 22 d'abril al Palau de Vidre de Nova York i es tracta d’una iniciativa del president Sam Kutesa, del Secretari General Ban Ki-moon, i de l'Alt Representant de l'Aliança de Civilitzacions, Nassir Abdulaziz Al-Nasser.

Maria Voce ha participat juntament amb altres líders religiosos per ajudar a identificar estratègies que promoguin societats pacífiques i inclusives, com a radical alternativa a les forces que alimenten l'extremisme violent (els resultats del debat s’integraran en el contingut de l’Agenda de Desenvolupament post 2015). Ha volgut assistir al Debat al costat del jove italià Ermanno Perotti per mostrar "el treball que el Moviment dels Focolars realitza en unitat entre les diferents generacions, arrelat en el present i mirant cap al futur".

És una "situació d’una molt greu disgregació política, institucional, econòmica, social" en la qual vivim avui al planeta, “que requereix respostes igualment radicals, capaces de canviar el paradigma imperant." Així comença la seva intervenció, passant immediatament a recordar com en els orígens del Moviment dels Focolars hi havia el "afany per la regeneració del teixit social", Chiara Lubich i les seves primeres companyes van decidir "arriscar la pròpia vida per alleujar els sofriments dels pobres. Un gest que molts altres, abans i després d'elles, han fet i faran, però que en tot cas té la força i la vàlua d'introduir al circuit destructiu del conflicte".

No és el temps de les mitges tintes, afirma Maria Voce «si hi ha un extremisme de la violència» cal respondre-hi «amb la mateixa radicalitat, però en una mida estructuralment diferent, és a dir, amb l’“extremisme del diàleg”!, que exigeix el màxim d’implicació, que és arriscat, exigent, desafiant, que apunta a tallar els arrels de la incomprensió, de la por, del ressentiment ».Ha passat a continuació, a assenyalar l'experiència "contínua i fecunda" que suposa la trobada entre cultures i religions en el Moviment dels Focolars. Un diàleg exigent i compromès, però que es mostra com un camí vàlid per obtenir una civilització en la qual tots es reconeguin  liures, iguals i germans. 

Posa un interrogatiu a tots els qui seuen a l’hemicicle del Palau de Vidre: «Què vol dir, avui, ser l'organització de les “Nacions Unides”, si no una institució que de debò treballa per la unitat de les nacions, en el respecte de les seves riquíssimes identitats?». Maria Voce distingeix entre seguretat i pau per tal d’afirmar que «els conflictes interns i internacionals, les profundes divisions que registrem a escala mundial, juntament amb les grans injustícies locals i planetàries demanen... una veritable conversió en els fets i en les eleccions de la “governance” global. Va reprendre el desafiament que ja va llançar Chiara Lubich durant la seva participació en el Simposi Cap a la unitat de les Nacions i la unitat dels pobles, el 1997, quan va proposar "estimar la pàtria dels altres com la pròpia, fins a l'edificació de la fraternitat universal". I després dels atemptats d'11 de setembre de 2001 i les intervencions militars a l'Afganistan i a l'Iraq : «la guerra mai no és santa, i no ho ha estat mai. Déu no la vol. Només la pau és veritablement santa, perquè Déu mateix és la pau ». Va animar a tenir el valor d '"inventar la pau". 

Maria Voce ha conclòs apel·lant a la Regla d’Or, que uneix religions i tradicions culturals; ha demanat que les religions puguin ser aquesta "comunitat que comparteix i dóna sentit a les alegries i sofriments de l'home d'avui, encaminant tot a la realització de l'única i universal família humana".