(Laura Mor –CR) Aquest dissabte el Monestir de Santa Maria de Poblet celebra els actes del 75è aniversari de la restauració de la vida monàstica. El 24 de novembre de 1940 quatre monjos cistercencs italians van anar a viure al monestir després de més de cent anys d'abandó, saqueig i destrucció. I amb ells es considera que va tornar, també, un estil de vida més autèntic i benedictí.
"El primer que van fer els monjos restauradors de Poblet és fer obres i intentar sobreviure" explica l'historiador Jordi Rius Jové, responsable de la secretaria del programa Cosmos Poblet, que dissabte impartirà la conferència 'Poblet: exemple de fe i civilització'.
Es refereix al pare Giovani Rosavini, com a prior, junt amb el pare Martino Marini, el pare Tommaso Vona i el germà Giovanni Fioravanti. El primer català hi arriba al cap d'un any: Dissabte Sant del 1941 Bernat Morgades Morgades entra al monestir per fer-se'n monjo. I al cap de pocs dies van entrar-hi tres més: els qui després serien el pare Benet, el pare Robert i fra Alberic.
"En aquell moment, la sala capitular, la biblioteca i el refetor no podien ser emprats pels actes comunitaris. Per tant, van haver d'anar a buscar diners per restaurar-ho tot". Un motiu que va propiciar la restauració també de la Germandat de Poblet.
El 20 de gener de 1945 va morir el pare Marini. Era precisament l'endemà de la fundació d'aquesta associació de laics que, segons Rius "va donar molt de suport a la vida quotidiana de la comunitat, tant pel que fa a la restauració". Avui, aquesta associació ja no té la missió pràctica de sostenir la comunitat cistercenca, sinó que hi manté un vincle espiritual com a família monàstica.
Els actes commemoratius
Aquest cap de setmana el concert de l’organista Claudio Astronio marcarà el final del III Festival Internacional Orgues de Poblet i l’inici de les commemoracions del 75è aniversari de la restauració de la comunitat cistercenca en aquest monestir fundat l’any 1150. Dissabte al matí, el pare abat Josep Alegre concelebrarà una missa solemne. A continuació, tindrà lloc la conferència de Rius Jové. I en acabar s'inaugurarà una exposició fotogràfica a l'actual sala de visites, coneguda com la sala dels cups.
Al vespre, el concert d’Astronio posarà el colofó a la jornada de celebracions.
Símbol cultural i espiritual de Catalunya
Amb la guerra dels Set Anys culminen els atacs dels béns de l'Església, que s'havia posicionat a favor dels carlins. I Poblet no en va quedar al marge. El 1835 i com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, els monjos abandonen el monestir. Amb el temps, els intel·lectuals de l'època van contribuir a recuperar l'espai, que consideraven un símbol històric i nacional.
Com a personatge laic significatiu destaca el diplomàtic i historiador reusenc Eduard Toda i Güell. President del Patronat de Poblet, el 1930 va impulsar la restauració de Poblet, i després va viure a la casa del mestre de novicis. Moria a Poblet –on és enterrat– al cap d'un any de l'arribada dels primers monjos restauradors.
"El retorn dels monjos l'any 1940", indica el web del monestir farà possible "el retorn també a unes formes de vida més pures, més autèntiques, més profundament benedictines i, per tant, també més evangèliques. Els monjos d'ara, hereus dels antics, mai no ho agrairem prou, perquè l'autenticitat és potser un dels valors més importants que podem i hem d'oferir als homes i dones del nostre temps".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.