(Generalitat de Catalunya) L’artista Santi Moix porta a terme un projecte pictòric per recobrir l’interior de l’església romànica de Sant Víctor de Saurí, a Sort (Pallars Sobirà). El projecte és una iniciativa dels veïns de Saurí per tal de repintar l’interior del temple després de les diverses intervencions que s’han dut a terme per a consolidar l’església. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura ha coordinat tots els actors implicats en la creació de l’obra.
La proposta de Moix comportarà de la creació d’una nou registre pictòric contemporani d’un elevat interès artístic, tant pel reconegut estil de l’artista, com per l’interès de la tècnica tradicional lligada a una estètica contemporània. Tot l’interior de l’església adquirirà una nova dimensió i aproximarà a la sensació que deurien tenir els habitants de les valls pirinenques quan entraven a uns temples arrebossats de pintures murals acolorides. Es pretén així recuperar l’essència d’aquests espais des d’una òptica contemporània que pugui ser un reclam més per als visitants de la zona.
El projecte uneix la tradició pròpia del romànic català, identificada amb la pintura al fresc, amb una estètica contemporània i innovadora. El plantejament artístic inicial de l’artista busca unir espiritualitat i natura i reinterpretar escenes de la tradició cristiana des del prisma de la bellesa de l’entorn i del paisatge de l’església en base a la seva pròpia experiència.
Aquesta setmana han visitat els treballs el conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell; el vicari general del Bisbat d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sort, Pere Bàscones; el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís; i la directora del CRBMC, Àngels Solé.
La intervenció compta amb el suport del Departament de Cultura, del Bisbat d'Urgell. Administracions com el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l'Ajuntament de Sort, la Diputació de Lleida i la Fundació Endesa també col·laboren econòmicament amb aquesta intervenció.
Vicissituds del projecte
Quan es va fer partícip de la proposta al Bisbat d’Urgell, propietari de l’església, va decidir posar el projecte sota l’empara del CRBMC, per tal que en determinés la idoneïtat de l’espai per a l’ús de la pintura al fresc i sense malbaratar cap elements històric, alhora que en pogués realitzar un seguiment i un assessorament tècnic. D’aquesta manera és com es va proposar acotar les àrees a pintar a aquells espais que no sofrien problemes d’humitats, per tal de garantir la perdurabilitat de l’obra, i es van començar a buscar i coordinar els diversos tècnics que participen en una intervenció d’aquestes dimensions: arquitectes, paletes, manobres, estucadors, assistents, proveïdors, etc. Prèviament, conjuntament amb els tècnics municipals de l’Ajuntament de Sort, es va determinar que l’estructura i la coberta de l’església està en condicions per poder fer aquesta intervenció, que preveu sobretot la durabilitat de l’obra de l’artista Santi Moix.
La idea de dur a terme un projecte pictòric contemporani va sorgir després de constatar que els revestiments que presentava l’església es trobaven molt malmesos per pèrdues, esquerdes i taques d’humitats, que donaven un aspecte de deixadesa i abandó al seu interior. Per tal que enlloc de pintar de blanc els murs de l’església s’hi pogués crear un nou registre pictòric tal i com és característic d’aquestes petites esglésies d’origen romànic de les valls pirinenques, els propis veïns de Saurí van pensar en l’artista Santi Moix, que de jove havia estiuejat al poble i hi manté una vinculació estreta.
Un cop es van començar a veure els primers esbossos i per tal d’enriquir-los, des del CRBMC es va proposar emprar la tècnica de la pintura al fresc, pròpia de la pintura romànica i amb la qual es podria desenvolupar perfectament l’estil contemporani de Santi Moix, aconseguint així lligar tradició i innovació.
La mirada de Moix
Santi Moix, que viu i treballa a Nova York, manté una vinculació estreta amb el poble de Saurí. L’explica així: “Jo vaig arribar al Pallars quan encara era un preadolescent. Els meus pares varen compartir Casa Tonya amb altres 7 famílies de l’agrupament escolta. Era la primera casa del poble que arreglaven uns ‘forasters’. Un apartament de 50 m2per cada família, una gran sala comunitària i un refugi a les antigues quadres on els de l’Aula hi varen pujar molts hiverns, així com tants d’altres. Saurí ha esdevingut un lloc de trobada entre els pocs pagesos que hi romanen, verdaders homenots, i aquelles famílies de l’agrupament escolta Verge de la Pau que varen refer casa Tonya i altres cases abandonades. Saurí és un indret de convivència i pau en una naturalesa fabulosa.
Allí el meu pare em feia pintar dia i nit, mentre els de la meva edat jugaven. Posava el cavallet al mig d’un prat o feia apunts mentre munyien les vaques, i feia carbons i olis sense parar. És doncs meravellós rebre la proposta dels veïns de Saurí i tenir la oportunitat de realitzar un projecte artístic de les característiques de l’església de Sant Victor. Un somni per qualsevol artista visual. Tenir un lligam molt íntim amb el poble i la seva gent i crear una obra de qualitat fan que m’arrisqui a intentar-ho.”
El plantejament artístic inicial de l’artista busca unir espiritualitat i natura i reinterpretar escenes de la tradició cristiana des del prisma de la bellesa de l’entorn i del paisatge de l’església en base a la seva pròpia experiència, tal i com descriu ell mateix: “Les esglésies de muntanya mostren el pas del temps a les seves parets. Són moltes les vegades que m'he quedat encuriosit tot observant les taques de diversos colors que les humitats han creat. El pensament que tinc sempre en presenciar les superfícies afectades és: Ai; si fos capaç de pintar-ho amb la mateixa naturalitat!
Quan al darrer estiu vaig ser a l’església de Saurí hi vaig descobrir les taques a les parets, els colors rosats, els blaus tímids diluïts pel temps. Una policromia popular que els pintors de parets de Sort havien anat deixant capa sobre capa els darrers segles i que el temps havia anat treballant. Cap iconografia, només colors treballats pel temps. Aquest art popular lliga de ple amb la natura que l’envolta i crea unes taques molt suggestives que inciten a fer córrer la imaginació cap a mons molt onírics. A voltes, arriben a crear personatges i mons irreals. Tot plegat és una invitació a la fantasia contemplativa en un lloc on regna el silenci, la Pau i l'olor forta a recinte tancat.”
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.