Els pilars de Joaquim Ferrer

(CR) Més de 600 persones han acomiadat Joaquim Ferrer aquest dimecres. La missa exequial, per qui va ser president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i conseller de cultura, s'ha celebrat a la parròquia de Sant Feliu d'Alella. El consiliari de La Lliga, el monjo Bernabé Dalmau, ha presidit la celebració i assenyalat en l'homilia “la fe cristiana i l’amor a Catalunya” com els dos pilars que van fonamentar la vida de Joaquim Ferrer. “Ell vivia el servei a la nostra nació com un estímul per a créixer en la vida de Jesucrist. I recíprocament, la seva fe, la seva esperança i la seva caritat l’empenyien a comprometre’s en multitud d’activitats cíviques, culturals, polítiques”, ha dit.

Podeu llegir l'homilia sencera a continuació:

«Benvolguts germans i germanes,

Estem aplegats acompanyant l’esposa i els familiars de l’estimat Joaquim Ferrer persones de molt diverses procedències i àdhuc maneres de pensar, per tal d’expressar el nostre comiat a aquest parent o amic al qual ens hem sentit vinculats i amb el qual hem compartit ideals.

Aquesta nostra pluralitat la veig com una gràcia de Déu al senyor Joaquim. Déu li va fer el do de fer-se amb molta gent i d’aportar-los la seva bonhomia, la seva cultura, la seva experiència, la seva amistat, i per a molts també la seva fe. I dic que és un do de Déu, perquè al capdavall Déu actua d’una manera semblant envers les persones. Ens ha creat, ens respecta, ens estima i ens invita a compartir la seva vida. En la lectura primera que hem llegit sant Pere ens donava aquesta bella afirmació: “Déu no fa diferència a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé”. I l’Evangeli ens transcrivia les paraules de Jesús, al terme de l’últim sopar: “A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots”.

La litúrgia de l’Església acomiada els difunts amb maneres de pregar complementàries: la intercessió, per tal que Déu aculli el seu servent amb misericòrdia, i l’acció de gràcies per tot el que Déu ha fet en ell al llarg de la seva vida.

Donem gràcies a Déu perquè el senyor Joaquim va tenir dos pilars ferms: la fe cristiana i l’amor a Catalunya, pilars que va saber transmetre exquisidament. En ell no hi havia escissió ni prioritat entre aquestes dues bases. Ell vivia el servei a la nostra nació com un estímul per a créixer en la vida de Jesucrist. I recíprocament, la seva fe, la seva esperança i la seva caritat l’empenyien a comprometre’s en multitud d’activitats cíviques, culturals, polítiques.

No haig de donar-ne un llistat. Però sí que fer-ne sumàriament un repàs en el moment d’encomanar-lo a Déu és com un memorial que ens serveixi d’estímul per a comprometre’ns nosaltres a fer rendir els talents que Déu ens ha concedit.

Joaquim Ferrer creia en la democràcia i no tolerava les vexacions de la dictadura. Per això de ben jove formà part de l’escoltisme i va militar en la clandestinitat amb un compromís social que aviat es transformà en dedicació política. Molts catalans el recordaran sobretot pel càrrec de més responsabilitat que va exercir, el de conseller de cultura en la Generalitat restablerta. Ja havia estat, abans, diputat al Congrés espanyol, i, després de la Conselleria, continuà amb l’exercici de diputat al nostre Parlament durant quatre legislatures, i acabaria de portaveu al Senat espanyol.

Simultàniament amb aquesta activitat i ja molt abans, va fer recerques d’acord amb la seva vocació d’historiador, que es traduïren en múltiples publicacions que el mostraren autèntic especialista en la història del moviment obrer català. A més de la investigació, tenia una lloable afecció a la lectura, i sovint donava a conèixer el resultat de la seva dedicació transmetent de paraula o per escrit el missatge patriòtic o apostòlic, segons el cas, que trobava en els llibres.

Això anà acompanyat del desig de donar nova saba a les arrels cristianes de Catalunya. Parlava sovint del document episcopal que porta aquest nom. Enguany, el centenari de la mort del bisbe Torras i Bages encara l’afermava més en el somni d’una Església catalana que estigués a l’alçada del procés que la nació segueix, i així pogués comunicar a la societat del nostre temps l’ànima que la faci més humana i més en consonància amb l’ideal de Jesucrist.

Ha mort essent president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Cristianisme i Catalunya eren, doncs, els dos pols que a través de la Lliga també han guiat grans prohoms del nostre país des de fa més de cent anys i a la llista dels quals ara ell s’afegeix. A través de la seva acció, Joaquim Ferrer comunicà el contingut de la pregària de Torras i Bages que tantes vegades recità i que en aquest moment també fem nostra: “Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans”.

Que la Verge de Montserrat aculli el senyor Joaquim que ha cregut en Déu i ha fet el bé i l’introdueixi a la casa del Pare “on hi ha lloc per a tots”.