Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

(CR) Seguim la ruta benedictina del pare Laplana amb Monestir de Sant Llorenç de Morunys. Està situat dins de l'antic nucli emmurallat de la vila de porta aquest nom al Solsonès.

Els seus inicis podrien remuntar a l'any 885, en el que una comunitat de sacerdots segurament mossàrabs fugitius es va instal·lar a les ruïnes d'una vila romana abandonada, al costat del camí que unia la Seu de Urgell i Cardona.

En aquesta primera època els residents a Sant Llorenç de Morunys exercien funcions de rectors a les esglésies dels voltants, que a finals del segle X ja eren 12 amb les seves finques i propietats. Per això més que un monestir de monjos podia semblar una canònica. Això va durar fins 1019, quan el bisbe d'Urgell, Sant Ermengol, va nomenar abat de Sant Llorenç de Morunys a Ponç, que ja ho era també de Tavèrnoles. D'aquesta manera, es va convertir en un priorat benedictí dependent de Tavèrnoles.

A finals del segle X es va reedificar una part del monestir i es va construir la nova església, de forma basilical de tres naus, consagrada entre el 1017 i el 1054.

El 1079, el bisbe Amato, legat pontifici que havia de fer efectiva la reforma gregoriana al bisbat d'Urgell, va dictaminar la unió de Sant Llorenç de Morunys al monestir de Sant Andreu de Trestponts i després l'annexió dels dos monestirs al benedictí de Ripoll. Però Sant Llorenç va aconseguir evitar l'aplicació de la sentència. Durant el segle XIII va experimentar una notable prosperitat i va ser llavors quan es va formar una població estable a l'entorn del monestir.

Durant el segle XIV va continuar la puixança del monestir amb diversos beneficis vitalicis a favor dels seus monjos. El papa Climent VIII, quan va crear el nou bisbat de Solsona el 1593, va suprimir el monestir de Sant Llorenç de Morunys i va traspassar les seves rendes, que eren 130 lliures barcelonines anuals, al bisbe de Solsona, que alhora podia ostentar a perpetuïtat el títol de prior de Sant Llorenç de Morunys. L'església prioral va passar a ser col·legiata. A partir del 1970 es van emprendre importants obres de restauració.