Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

(CR) En el dia de la Mare Déu proposem un lloc poc conegut dedicat a Santa Maria dins de la ruta de petjades benedictines. Es tracta de Santa Maria del Coll de Panissars, al cim del coll del mateix nom, tot just a la ratlla per on passa la frontera amb França, entre a els municipis del Pertús i la Jonquera.

El monestir va ser fundat abans de 1011 sobre les ruïnes romanes del trofeu que l'any 72 aC Pompeu el Gran va fer aixecar a la via Domicia -que després es va anomenar via Augusta- per celebrar el seu triomf en la guerra contra Juli Cèsar. Aquest trofeu, que es coneixia només per la "Història Naturalis" de Plini, va ser descobert el 1984.

L’indret del Panissars ja pertanyia al monestir de Santa Maria d'Arles al 878, però fins a principis del segle XI no consta que els monjos de Arles destaquessin a Panissars una comunitat benedictina. Segons es llegeix a la butlla papal de Sergi IV, sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú, es va instaurar en aquesta església una comunitat benedictina. Tota la documentació posterior es refereix a donacions a favor del monestir, que segurament, donat el lloc tan transitat en què es trobava, servia hostalatge als nombrosos passatgers. El 1097 el papa va passar el priorat de Panissars de la propietat del monestir d'Arles al del poderós monestir de Ripoll.

Aquest monestir va ser escenari de la cèlebre batalla del Coll de Panissars, el 1285, en la qual es van enfrontar les tropes de Carles I d'Anjou contra Pere el Gran, de Catalunya i Aragó. En els segles XVI i XVII Santa Maria de Panissars es trobava en total decadència. El Tractat dels Pirineus va traçar la ratlla de la frontera just en el mateix monestir, que va quedant adscrit al municipi de Pertús. El 1583 va ser destruït per edificar en els seus voltants el fort de Bellegarde.