Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

(CR) Avui anem a la fins a la Catalunya Nord dins de la ruta benedictina d'aquest estiu. Les propostes del pare Laplana ens porten fins al Rosselló. Allà trobem el monestir de Sant Genís de Fontanes, al poble homònim a la riba dreta del riu Tec.

El precepte d'immunitat que Lluís el Pietós va emetre en 819 a favor de Sant Genís de Fontanes ens permet saber que al voltant de l'any 800 un home religiós anomenat Sentimio va construir al seu càrrec diverses cel·les i edificis "des dels seus fonaments" i va reunir a altres homes perquè fossin monjos i conreessin la terra, plantant vinyes i oliveres. Durant el segle IX van seguir altres preceptes reals de confirmació i immunitat per a aquest comunitat.

El 858 l'abadia va ser saquejada pels normands. La reconstrucció va ser lenta i precària, fins que en 981, Gausfred I, comte del Rosselló, va dotar a l'abadia de noves possessions i rendes.

En 1121 es va consagrar la nova església romànica, amb la reutilització d'elements decoratius d'època anterior, igual com va succeir a Sant Andreu de Sureda. Amb la protecció del comte de Rosselló i dels reis de la corona catalanoaragonesa, el monestir de Sant Genís de Fontanes es obtenir un bon manteniment durant els segles XIII i XIV.

Durant les guerres del segle XV i XVI, els abats de Sant Genís es van mantenir fidels a la corona catalanoaragonesa. A principis del segle XVI, aquest monestir, seguint els passos del de Montserrat, es va adherir a la Congregació de Valladolid. A partir del Tractat dels Pirineus, de 1596, quan el Rosselló va passar a dependre de França, no es va permetre la residència d'abats, no natius del territori francès, però la vinculació d'aquest monestir amb la comunitat mare de Montserrat li va evitar la decadència. Només es va extingir, i de manera forçada, a causa de la Revolució Francesa.