(CR) Aquest cap de setmana la ruta benedictina que us proposem passar per Sant Feliu de Guíxols, on dins de la població costanera del Baix Empordà hi podem trobar el monestir.
Segons recull el pare Laplana, es desconeixen les circumstàncies de la fundació del monestir de Sant Feliu de Guíxols. La primera notícia que tenim d'ell és de 968, quan l'abat Sunyer de Sant Pol de Mar sol·licita al rei franc Lotari un diploma de confirmació pel seu monestir i per al de Sant Feliu (Santcti Felicis de Iecsalis), el que indicaria una fundació recent. El 993 ja és víctima d'una ràtzia musulmana.
El 1043, l'abat-bisbe Oliba de Ripoll, accedint als precs de la comtessa Ermessenda, i permet que el seu amic i deixeble Arnau, monjo de Cuixà, sigui abat de Sant Feliu de Guíxols. El 1117 el comte Ramon Berenguer III va donar aquest monestir al de La Grassa, però els de Sant Feliu es van resistir i l'abat de La Grassa el va prendre per la força. El bisbe de Girona va amenaçar amb l'excomunió a l'abat de La Grassa. El 1163 el papa Alejndro III atorga butlla de protecció i de lliure elecció d'abat a favor del monestir.
A les corts de Barcelona, al 1228, l'abat de Sant Feliu, com a senyor feudal del seu territori es compromet a enviar personal armat per a la conquesta de Mallorca. Un document de 1277 anomena ja "Porta Ferrada" als arcs de la part oriental del monestir sota els quals s'enterraven als abats.
A la "Guerra-Croada" contra Pere II el Gran, el 1285, l'abat de Sant Feliu es posa del costat dels francesos. El Pere II el desterra i la població va ser incendiada i els habitants van fugir. A finals del segle XIV l'església romànica és parcialment destruïda per acomodar-se als temps arquitectònics.
El 1445, el monestir compta amb nou monjos i s'adhereix a la reforma benedictina de Santa Justina de Pàdua. El 1453, el papa Nicolau V dóna als abats de Sant Feliu el privilegi de mitra i bàcul, a la manera dels bisbes, però poc després s'imposa la nefasta figura dels abats comendataris. Per lliurar-se d'ells, els monjos van optar per adherir-se a la Congregació benedictina de Valladolid, que ja s'havia establert a Montserrat, en la que els abats eren quadriennals i escollits lliurement per la comunitat.
Els segles XVII i XVIII estan marcats pels conflictes i plets entre el monestir i el municipi que lluita per lliurar-se dels gravàmens feudals. Fins i tot s’arriba a plantejar la substitució dels benedictins per frares agustins. En aquest període es construeix totalment un nou monestir.
En les diverses guerres contra els francesos la població pateix ocupacions i destruccions, de les que es recupera. Quan el monestir es trobava en el seu millor moment amb 24 monjos van arribar els pitjors presagis. Durant el Trienni Liberal de 1821-1823 els monjos són exclaustrats i el monestir es converteix en caserna. I amb la desamortització de 1836 l'església abacial va passar a ser parròquia i el municipi es va apoderar del monestir. Avui és Museu d'Història de la ciutat i exposa una part de pintura catalana de la baronessa Thyssen.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.