La presència mil·lenària de cristians a l’Orient Mitjà, en perill

(Arquebisbat de Tarragona) "La gent s’ha acostumat a viure amb por i perill. Molts cristians sirians continuen, no fugen perquè si marxessin desapareixerien els cristians". Aquest és el testimoni colpidor de Rana Haffar. Cristiana siriana d’Alep, va mostrar diverses fotografies de Síria amb temples arrasats en la taula rodona que va tenir lloc dijous al Centre Tarraconense El Seminari. El tema: la presència i persecució de les comunitats cristianes a l’Orient Mitjà en el context de crisi actual.

Els ponents van ajudar a entendre quina és la situació dels cristians sirians, en la seva doble condició de creients i refugiats. El primer torn de paraula va ser per Enric Olivé, director de la Càtedra Unesco del diàleg intercultural mediterrani de la URV. "Actualment els països de l’Orient Mitjà on té més pes el cristianisme són Egipte, el Líban, Jordània i Síria, amb un 6% de la seva població", va dir. "Com a conseqüència del conflicte armat que s’està vivint a Síria, quatre milions de persones s’han vist obligades a fugir del país i vuit milions ho han fet desplaçant-se a una altre indret del país". Olivé va remarcar que la modernitat que va voler exportar l’Occident va ser un element negatiu.

Per la seva part, el responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro, va afirmar que només la fi de la guerra i una pau duradora farà possible una presència lliure i serena de cristians. També va exposar les diverses iniciatives que des de la Comunitat s’estan duent a terme a Síria i a d’altres països de l’Orient Mitjà com la petició de visats humanitaris per evitar situacions dramàtiques com les que s’estan vivint. "Que la gent no hagi de pagar amb el peatge de la mort per venir a Europa", va dir.

Finalment, el director d’Ocupació i Cooperació Internacional de Creu Roja Ramon Jané va explicar que la situació actual està sobrepassant qualsevol agència humanitària. Ramon Jané va subratllar que tothom té dret a una vida millor, que els estats han de respectar el dret internacional humanitari i que han de dissenyar polítiques més humanes. «El repte és col·lectiu», va cloure.

La Biblioteca del Seminari, el Centre Tarraconense El Seminari i la Càtedra Unesco del diàleg intercultural mediterrani de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat van organitzar la taula rodona. moderada pel director de Càritas Diocesana de Tarragona, Francesc Roig, va comptar amb l’assistència de l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol.