(Laura Mor –CR) No és casualitat que siguin barris catalans i bascos els que el GIAS, el Grup de recerca, Innovació i Anàlisi Social de Fundació Pere Tarrés, ha escollit per a fer un anàlisi de casos sobre com l'oci i l'acció sociocultural contribueixen a la cohesió social. Ambdós territoris són reconeguts per la capacitat de teixir xarxes i la participació de la seva societat civil. L'objectiu dels tres anys que durarà la investigació –fins el 2017– és guanyar en coneixement científic sobre la matèria i oferir propostes de millora.
“Creiem que treballar d'una manera determinada l'oci educatiu pot cohesionar un territori”. Txus Morata és la coordinadora de l'estudi, que lideren des de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, i que compta amb la col·laboració de les Universitats de Deusto i del País Basc. Parteixen d'una intuïció i tenen un objectiu: “Volem donar eines i metodologia validades a d'altres entitats que treballen en el lleure educatiu i l'acció sociocultural perquè puguin millorar les seves pràctiques”.
L'estudi parteix de la premissa que l'acció d'aquest tipus d'entitats “influeix i beneficia els territoris”. Els investigadors posaran la lupa sobre els barris de Bellvitge i la Prosperitat a Catalunya, i La Peña i Otxarkoaga al País Basc. Entre d'altres qüestions, miraran per exemple, com les xarxes de recolzament i els processos inclusius impedeixen avançar cap a processos de major exclusió social.
El GIAS persegueix així un doble objectiu: identificar criteris i models d'acció, i mirar de transferir les bones pràctiques a d'altres territoris. “Apostem perquè aquesta investigació tingui un caràcter aplicatiu” –assegura Morata– “i que puguem retornar propostes a les entitats del sector”.
La mesura d'un intangible
Txus Morata no considera que hi hagi poca recerca en l'àmbit social, però reconeix que “cal incrementar els processos de qualitat en recerca”. En altres paraules: “Falten estudis rigorosos”. Per això el grup de recerca que lidera es planteja mesurar i validar valors intangibles com la pertinença, els vincles personals i comunitaris o la voluntat de participació.
Ho faran amb tècniques qualitatives i quantitatives i partiran de la tradició pedagògica de la casa. També amb la voluntat d'incidir en les polítiques socials del país. “Els resultats que esperem assolir poden tenir un impacte”, explica Morata, i fa referència a millorar el coneixement dels factors que incideixen en la cohesió social, tant des d'un punt de vista descriptiu com empíric.
El primer seminari internacional
A mitjan setembre, el projecte de l'estudi es va presentar en el marc del primer seminari internacional d'investigació en ciències socials per a la millora de la societat. L'espai de debat i reflexió va tenir lloc a l'auditori de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i va acollir professionals, voluntaris i estudiosos del sector.
Hi van intervenir ponents com Barbara Kail de Fordham University –la universitat dels jesuïtes a Nova York– o James Lubben del Boston College School of Social Work –també lligat a la tradició catòlica dels jesuïtes en aquesta altra ciutat, una mica més amunt a la costa est dels Estats Units.
També van participar en el debat Ramon Flecha de la Universitat de Barcelona, Fernando Fantova de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com diferents professors de la facultat amfitriona: Roger Buch, M. Teresa Marzo.
[Fotografies: Fundació Pere Tarrés]
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.