Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(SalesiansEl missioner Xec Marquès, a Costa d'Ivori, ens explica com veu la situació dels joves en aquests moments en què es respira pau. Natural de Ciutadella de Menorca, Marquès va partir a Àfrica l'any 1992. Des de llavors ha estat a la República Democràtica del Congo, Togo, Benín, Guinea Conakry, i actualment a la Costa d'Ivori, on ja havia estat anteriorment. Des de la Ciutat de Duékoué, un dels punts més afectats del país durant la guerra civil ens explica com veu la situació dels joves en aquests moments en què es respira pau i una mica d'esperança.

"Estimats germans i germanes de la Inspectoria Maria Auxiliadora, se m'ofereix l'ocasió de compartir amb vosaltres com veig la situació dels joves a Duékoué, ciutat i regió marcada per les guerres de 1997 i de 2011. L'any passat van ser les primeres eleccions presidencials després de la crisi electoral de 2011, encara que amb el boicot d'una part de l'oposició que continua sostenint al president Gagbo, actualment a la presó pendent de judici al Tribunal Penal Internacional. Fa un mes un referèndum va aprovar una nova constitució.

En aquest quart diumenge d'Advent tenen lloc les eleccions legislatives, a les que una part de l'oposició tampoc ha presentat candidats. Quan un país ha estat marcat per la guerra, el primer que es destaca quan hi ha eleccions és que la jornada ha transcorregut sense violència; després s'afegeix que amb participació molt feble; i en cada ocasió es fa referència al no reconeixement dels resultats per part dels partidaris de Gagbo.

I què diuen els joves de tot això?

Pocs parlen de la guerra. Donen la impressió d'haver passat pàgina. Potser la pau i la tranquil·litat que ens envolta és aquella del que no vol, o no pot; perquè cada dia cal menjar, pagar l'escola dels fills i filles, curar els malalts... salvar la "campanya" i, si és possible, estalviar una mica.

Els joves del nostre Centre Professional Artesanal i Rural (CPAR) participen de la mateixa mentalitat. Per a ells no és la cultura de les plantacions, sinó la d'aconseguir un diploma professional per sortir al mercat del treball. Aquest repte dels motiva però també els fa indiferents a la vida política del seu país, molts tenen edat de votar i la majoria no ha participat en cap de les últimes eleccions.

Potser per a nosaltres, salesians i educadors, el repte és saber promoure els valors de consciència social i de responsabilitat política i no deixar-nos portar per la inèrcia de la urgència de cada dia. La pau no pot ser només una absència de violència, ha de poder ser un projecte de futur ".

Article publicat a la Revista SMX # 23 - Comunitat Inspectorial - gener 2017