(Glòria Barrete —CR) "Aquests set testimonis que avui han estat canonitzats han combatut amb l'oració la bona batalla de la fe i de l'amor". Aquesta afirmació la feia el papa Francesc aquest diumenge a la celebració de l'Eucaristia amb el ritus de canonització de set nous sants de l'Església. José Sánchez del Río, Manuel González García, José Gabriel del Rosario –‘el cura Brochero’- , Salomó Leclerq, Alfonso María Fusco, Luis Pavoni i Isabel de la Santíssima Trinitat són els sets noms nous a la llista de sants. Salomó Leclerq, germà de La Salle, és el primer màrtir de la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes.
"Vull ser com els meus mestres, els Germans de les Escoles Cristianes, fer meva la seva pietat, austeritat i el servei als joves", afirmava Leclerq al finalitzar les pràctiques d'estudis. Amb vint-i-un anys ingressa al noviciat. Allà rep el nom de Germà Salomó.
Neix el 1745 a Boulogne sur Mer, important port veïnal al canal de la Mànega, va créixer en una família acomodada, nombrosa i de ferms principis religiosos. Amb 23 anys, primer a Rennes i després a Rouen, arribarà a tenir fins a 130 alumnes a classe, alguns d'ells adolescents difícils. Amb 27 anys emet els vots perpetus i pocs mesos després rep el seu nou destí com a mestre de novicis.
Amb trenta dos anys el fan administrador a Mareville, un gran complex educatiu amb mil alumnes, entre ells cent cinquants nois 'complexos', enviats pels tribunals, un noviciat i una comunitat de quaranta Germans.
En el Capítol General de 1787 és cridat per ser Secretari. Aviat el Superior General el crida per ser el seu secretari personal. Dos anys més tard esclata la revolució francesa. El Germà Salomó continua amb la seva feina, a favor de la justícia. Com molts dels seus Germans es nega a prestar jurament a l'Estat.
Màrtir de la revolució francesa
Se suprimeixen les congregacions i també les escoles de La Salle. Expulsats de les seves cases, aquells que poden retornen amb les seves famílies. Salomó s'hi queda, i junt amb el Superior General ho intenten tot per garantir la dignitat dels Germans.
El 15 d'agost de 1792 la seva darrera carta: "Patim amb alegria i agraïment per les creus que ens són enviades". Poques hores més tard és arrestat junt amb 166 sacerdots religiosos, i és empresonat al convent dels Carmelites de Paris, reconvertit en presó.
Interrogat durant tota la nit, passa els seus últims dies sense menjar. El 2 de setembre és la seva última oportunitat per retractar-se i prestar jurament a la Constitució Civil del Clergat. Mor assassinat en el jardí del convent.
Salomó, junt amb els seus companys de martiri, van ser beatificats el 17 d'octubre de 1926 pel papa Pius XI, junt amb un grup total de 191 víctimes. Primer màrtir lasal·lià, aquest diumenge ha estat declarat sant pel papa Francesc.
Un miracle a Veneçuela
Al seu martiri, se li uneix l'atribució d'un miracle el 6 de setembre de 2007 a Veneçuela a favor d'una nena de cinc anys acollida en una casa llar d'arrels lasal·lianes. Mentre jugava, va ser mossegada en un peu per un animal no identificat. L'hematoma es va estendre per tota l'extremitat i la nena perdia sang per la boca i el nas.
S'inicien els preparatius per a l'amputació de la cama. Mentrestant a la capella de la casa llar s'inicien les oracions dels nens del lloc davant l'estàtua del beat Salomó. L'11 de setembre és donada d'alta completament sana.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.