(Jordi Llisterri-CR) Festivitat ignasiana i torrasiana en la celebració de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes. Aquest any coincideix amb l'Any Jubilar Ignasià i amb el centenari de la mort del bisbe Josep Torras i Bages. Dos personatges amb una intensa vinculació amb Montserrat. Tots dos han estat ben presents en les celebracions al monestir. Segons l'abat Josep Maria Soler, el que Sant Ignasi de Loiola i el venerable bisbe de Vic van rebre de Montserrat, exigeixen a la comunitat actual "sentir-nos cridats a una major donació a Jesucrist per posar-nos al servei dels germans".
Les celebracions van començar aquest dimarts a la nit amb la tradicional Vetlla de Santa Maria. Com és habitual, la vetlla i la missa del dia de la Mare de Déu la presideix un representant de l'episcopat català. En aquesta ocasió, va ser la primera vetlla presidida per l'arquebisbe Joan Josep Omella. En l'homilia, Omella va relatar un tríptic que li suggeria la celebració d'aquest any, amb el protagonisme de la Mare de Déu i de Sant Ignasi i Torras i Bages.
En el centre d'aquest tríptic hi va posar Maria i la seva donació total: "Com més donés a Crist a través del germans, més reps". I va accentuar que "el que ens diu Maria és: dóna-ho tot i ho trobaràs tot" i que "quan més obres les mans, és quan Déu t'ho dóna tot; més del que imaginem". Segons Omella, qui "no rep la joia de la vida cristiana és perquè no ho dóna tot".
Omella -predicant en català de manera improvisada a partir d'unes anotacions- va remarcar que Torras i Bages va ser "un bisbe sant perquè ho va donar tot". I, en el cas de Sant Ignasi, el que el va canviar a Montserrat "no va ser el Crist poderós, sinó el Crist humil, pobre". El fundador dels jesuïtes " va descobrir aquí que el que Crist dóna és la llibertat" i "va canviar, no per complir les lleis, sinó per amor a Crist".
Montserrat, la casa pairal de Catalunya
En la vetlla també va fer una breu intervenció l'abat Josep Maria Soler, per remarcar el lligam de Sant Ignasi i Torras i Bages amb la comunitat. Aviat farà 400 anys que després d'una nit de vetlla a Montserrat i l'acompanyament d'un monjo, Sant Ignasi va decidir abandonar la vida cavalleresca i iniciar la seva obra religiosa. D'altra banda, Torras i Bages, va ser sempre devot fervent de la Moreneta, fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i va voler celebrar la seva ordenació episcopal al monestir: "Considerava Montserrat com la casa pairal de Catalunya".
Dos exemples que l'abat va remarcar com a model que urgeixen a una major donació als germans. També avui, quan som "urgits a la solidaritat activa" davant de tragèdies com la dels refugiats a Europa o del terratrèmol a Equador.
L'abat també va demanar la confiança en la Mare de Déu en "el moment que vivim com a poble, amb les seves aspiracions i les seves dificultats". I que "tal com ens diu la Visita Espiritual de Torras i Bages, que entre els ciutadans del nostre poble, tant plural, no hi ha hagi esperit de discòrdia"; "una societat que vegi respectat els seus drets i sigui conscient del seus deures".
Com cada any, la basílica es va omplir de gom a gom durant la vetlla, i va comptar amb la participació de nombrosos capellans de les diòcesis catalanes. També amb una significativa representació de l'episcopat català amb l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives; el bisbe de Vic, Romà Casanova; el de Lleida, Salvador Giménez, i els auxiliars Sebastià Taltavull i Salvador Cristau.
La vetlla es va iniciar amb un espai de pregària amb música i reflexions vinculades a l'espiritualitat ignasiana, preparat per l'equip de pastoral de la Cova de Sant Ignasi de Manresa. Un espai que va continuar després de la missa al Cambril de la Mare de Déu amb una nit de vetlla fins a la matinada.
Amb els ulls oberts
El dia de la Mare de Déu de Montserrat al matí, s'ha celebrat la missa conventual que ha presidit l'arquebisbe de Tarragona. Jaume Pujol també s'ha referit a les efemèrides que marquen la celebració d'aquest any i s'ha centrat en el que demana avui la Mare de Déu.
L'arquebisbe Pujol s'ha fixat en com la imatge de la Moreneta té els ulls ben oberts. Això demana avui també "una església amb els ulls oberts al sofriment del món i mirar de prop les persones del nostre temps". Per això, s'ha referit als grans reptes mundials com els refugiats, el terrorisme, o la persecució dels cristians, o més propers com la violència de gènere, el respecte la vida o la necessitat d'un treball digne: "L'església ho ha de mirar amb els ulls oberts, com Maria; i no fer veure que no ho veu".
El president de la Conferència Episcopal Tarraconense també ha reconegut el servei espiritual que fa el santuari benedictí: "Quants cristians en aquest santuari fan experiència de l'amor de Déu a través de l'amor de Maria?". I ha remarcat que "els creients tenim la certesa que l'Evangeli és una aportació valuosa a la societat".
En la missa d'aquest dimecres també han concelebrat el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i l'auxiliar Sebastià Taltavull.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.