Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Ramon Bassas - CR) L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, va fer-se agradar i va agradar, ahir, a l'última de les tres xerrades quaresmals que, per vintiunena vegada, organitza l'Arxiprestat de Mataró i que aquest any ha dedicat a parlar de l'Any de la Misericòrdia. Una església de Sant Josep plena del tot (al lloc inicialment previst, la Sala Cabanyes, no s'hi han pogut celebrar per les destrosses de la calamarsada de dilluns) donava idea de l'àmplia expectativa que despertava el nou titular de la diòcesi, que va quedar àmpliament satisfeta. Amb una bona dosi d'anècdotes i acudits fora del guió -la repetició de la recent conferència quaresmal d'aquest diumenge a la parròquia de la Concepció de Barcelona-, Omella es va ficar el públic a la butxaca des del primer moment. L'arquebisbe va tenir molt d'interès en mostrar el seu origen humil, d'una banda, i en predicar la necessitat de "posar-se en mans de Déu i deixar que ell faci", centrat en la pregària, de la qual en va desenvolupar les fases. "La misericòrdia és el cor volant cap a la misèria de l'home, i a això és el que ens demana el papa amb aquest Any", va exemplificar.

"Jo sóc de l'escola pública", va dir amb orgull, "he estat capellà de poble, allà ens coneixíem tots i cada dia la feia petar amb tothom". De la seva infantesa, afegia, "no em va agradar que ens ensenyessin a tenir por de Déu", mentre explicava històries amb els seus antics feligresos com a protagonistes. "Una dona va dir-me que potser s'havia de confessar per arribar tard a missa; quan va entrar, l'únic forat discret resulta que era al costat de la seva cunyada, amb la que no es parlava des de feia deu anys. Al final, em va dir, 'hem quedat per dinar amb les famílies aquest diumenge'. 'Noia' li vaig dir- és la millor missa de la teva vida, no cal que et confessis'. Déu actua així", va reblar.

Omella, que va fer la conferència en castellà "perquè el meu català és molt de poble", no se'n va estar de fer ús de la comicitat per apaivagar qualsevol suspicàcia, si n'hi hagués, pel fet de no haver nascut ni exercit a Catalunya fins ara. "Els capellans som uns pillos -va dir- i els capellans catalans també, però són bons...", deia amb un somriure sorneguer. O "aquí a Catalunya tothom em regala llibres, allà a la Rioja tothom em regalava xoriços".

A la sortida, predominaven els comentaris que mostraven una gran satisfacció, especialment per la capacitat d'expressar-se, la simpatia i les formes senzilles del nou bisbe, tot i que hi havia també alguna prevenció. "És molt simpàtic i proper, però conservador: fins ara no ha parlat de fer cap reforma", deia a qui signa un veterà feligrès de la parròquia on se celebrava l'acte.

Amb aquesta, ja són tres les visites de l'arquebisbe Omella a la capital del Maresme en tres setmanes. "Al final haureu de fer aquí una catedral, sempre hi teniu el bisbe", va bromejar. La primera, a la celebració de Sant Joan Bosco a l'església del mateix nom, al barri de La Llàntia. La segona, en una reunió de capellans de l'arxiprestat a la parròquia de Maria Auxiliadora, al barri de Cerdanyola. I la tercera, ahir, al centre de la ciutat.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.