Omella assumeix la seva etapa a Barcelona amb il·lusió, por i humilitat

(Laura Mor –CR) Aquest divendres, just després que el Vaticà fes oficial el relleu de Lluís Martínez Sistach, el nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha explicat des de Logronyo que afronta “amb il·lusió” el seu nomenament, tot i que també amb “amb una mica de por” pel fet de ser una diòcesi que no coneix. D'altra banda, el nou pastor diocesà ha enviat aquesta tarda una carta Al Poble de Déu que pelegrina a Barcelona. A la mateixa hora que parlava el seu relleu, Sistach anunciava, en roda de premsa des de Barcelona, que la presa de possessió del càrrec tindrà lloc dissabte 26 de desembre.

“He de començar amb aquesta actitud d’humilitat, d’aproximació a la gent i a tota la realitat de Catalunya i de la diòcesi de Barcelona” ha dit Omella en una entrevista a Catalunya Ràdio, en els mateixos termes que a la roda de premsa. I hi ha afegit que la seva intenció és “mirar, escoltar i no parlar molt lo primer any”.

Omella ha dit que no coneix les raons que han portat al Vaticà elegir-lo per rellevar Sistach: “Això sí que li heu de preguntar al papa”. Els sectors d’Església crítics amb aquesta decisió volien un bisbe català per encapçalar l’arquebisbat de Barcelona. Omella s’hi ha referit: “Diuen ‘mos hagués agradat un català’ i ho comprenc”.

En aquesta línia el nou arquebisbe ha explicat també que la seva voluntat és deixar-se “aprendre la història de l’església de Catalunya” i confia en què “Catalunya és una terra que sap acollir tot lo món”. Però no ha volgut pronunciar-se sobre el procés sobiranista perquè considera que, com a bisbe, no hi ha d'entrar: “Jo només sóc un pastor, que ha de pastorar l’Església, no sóc un polític que hagi de fer política”.

El fins ara bisbe de la diòcesi de Calahorra i la Calçada-Logronyo ha avaluat l’etapa que tanca, assenyalant encerts –com la pastoral familiar– i sense ometre qüestions a millorar –com la pastoral juvenil– i ha apuntat com a reptes per a Barcelona la pastoral missionera en un context de secularització, la família, el treball amb els joves que no tenen perspectives i la necessitat de fer un front comú contra la pobresa.