Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El cardenal Cañizares ha destarotat la voluntat de l’Església catalana de quedar en un segon pla durant la campanya electoral del 27S. L’acord entre els bisbes catalans ha estat deixar al marge del debat sobiranista les consideracions morals i situar-ho en l’esfera de l’autonomia del laïcat i del món polític. Que els bisbes ja no han de dir què s’ha de votar. I això és el que es va trencar una vegada més aquest dimarts.

Però abans d’aquesta polèmica, dos bisbes catalans ja tenien escrites les respectives cartes dominicals que concreten una mica més la seva visió sobre el 27S. La del bisbe Xavier Novell es publica aquest diumenge, i la del bisbe Agustí Cortés va sortir el cap de setmana passat. Cap de les dues cartes trenca l’argumentari dels bisbes catalans, però van més enllà i amb accents diferents. De tot hi ha a la vinya episcopal.

Cortés posa l’accent en el contingut de les propostes polítiques i del model de societat: “la independència és objectiu legítim, però no garanteix necessàriament una societat més humana o més justa (almenys des del punt de vista de l’humanisme cristià)”. I Novell remarca el caràcter plebiscitari del 27S i convida a tocar les campanes de les esglésies per “anunciar que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble”.

Aquí podeu llegir els dos textos.

Allò necessari, optatiu i superflu, en la política

Agustí Cortés

Fem un discerniment serè, objectiu i, si pot ser, desapassionat, de la situació política i de la postura que davant d’ella hem d’adoptar els catòlics. Ja ens deien els grans mestres de l’esperit que, quan les aigües estan agitades difícilment es veuen el fons del mar, les roques, els peixos, les algues…

L’observació serena i pacífica copsa les coses amb major objectivitat i, el més important, reconeix el pes o transcendència que cadascuna d’elles posseeix. Si a més a l’interior del qui ha de discernir no només són clares les idees, sinó que també es troben correctament ordenades, llavors és molt probable encertar en l’elecció.

És clar que, en el cas dels cristians, tant les idees, com el seu ordre, és a dir, el que anomenem «l’escala de valors», formen part de la seva moral social. Amb aquest bagatge el catòlic actua sobre la realitat política concreta. Ho fa com un ciutadà més, dins el marc democràtic, encara que sap que, de fet, la seva moral social no és plenament compartida per tots, pel mateix fet que no tots comparteixen la seva fe, que és el seu fonament.

Les diferències entre una opció política i una altra, no són tant en els valors o drets que defensen, com en la manera d’establir la importància o la prioritat de cadascun. Tots signen la llista dels drets humans fonamentals, però no tots els classifiquen de la mateixa manera. Així, per a un cristià el dret —posem per cas— a conèixer la veritat (i, per tant, a una informació veraç) preval sobre el dret a la lliure expressió; o el dret a ser tractat amb justícia preval sobre el dret a la lliure creativitat individual; o el dret a la vida preval sobre el dret a la llibertat individual del qui pretén disposar-ne…

Quan es convoquen unes eleccions, el ciutadà ha de destriar què és el que està en joc, quins drets o valors es pretén aconseguir i com s’articulen. Perquè les propostes dels partits poden fixar l’atenció sobre problemes que estan en primera línia de l’opinió pública, però que potser amaguen les qüestions més importants. Entre les propostes dels partits hom ha de saber destriar el que pertany a drets o valors irrenunciables, el que pertany a allò optatiu i a allò que simplement resulta superflu.

En concret, és molt més important el model de societat, d’economia, de convivència, de progrés (en definitiva, de món i de persona humana), que es pretén aconseguir, que el fet de ser un Estat independent o no. Allò forma part del que és absolutament essencial i necessari, i això és optatiu. Advertim que alguns no admetran contraposar una cosa a l’altra, però és fonamental reconèixer que són dos valors de diferent ordre: la independència és objectiu legítim, però no garanteix necessàriament una societat més humana o més justa (almenys des del punt de vista de l’humanisme cristià).

A més en les propostes polítiques hi ha bastants elements que es poden considerar «superflus», encara que els partits, com passa amb els productes del mercat, considerin que són necessaris de fet. Em refereixo a l’«embolcall» de la proposta política: la imatge, la retòrica, l’impacte psicològic, etc. El ciutadà ha de copsar què és forma i què és contingut real en la proposta política.

Massa sovint allò superflu emmascara l’essencial i allò optatiu suplanta allò necessari. Només la fermesa en el que és essencial pot fer-nos dialogants i tolerants en el que és optatiu, fins a acceptar i consentir en allò que és superflu.

Agustí Cortés Soriano. Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

20 de setembre de 2015

 

Per ells

Xavier Novell

A hores d’ara tothom té clar que aquest diumenge decidim sobre la independència de Catalunya. Ho ha deixat clar tant la campanya electoral, com la mobilització de l’Estat, de tantes associacions civils i corporacions de tot tipus. Tenim, doncs, l’oportunitat de viure i participar en el dia més important de la nostra història com a poble.

Fa dos anys, partidaris de la independència van demanar als rectors que toquessin les campanes a l’inici de la via catalana. Ja sabeu que ho vaig desaconsellar per evitar un posicionament polític de l`Església. Aquesta setmana, en canvi, he animat tots els rectors a tocar les campanes aquest diumenge a les 9 del matí. Un bon repic per a despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble.

Molts de vosaltres us llevareu sabent bé què votar. Coneixeu la candidatura que vol aglutinar el sí que faciliti un reconeixement internacional al procés de la independència. Sabeu de l’altra candidatura a favor del sí. Us queda clar, també, que el vot per a qualsevol de la resta de candidatures significa no a la independència.

D’altres, potser no pocs de la generació dels meus lectors habituals, encara esteu dubtosos. Potser perquè voldríeu un canvi però teniu por. Potser perquè el partit que heu votat tota la vida o no concorre a les eleccions o s’ha dividit o ha perdut una part important dels seus líders i militants. Potser perquè us costa votar sí o no a través de candidats el perfil ideològic dels quals està molt lluny de les vostres idees.

Als que esteu decidits us animo a contribuir a una alta participació, ajudant a d’altres a votar. Sabeu que l’èxit d’aquest referèndum depèn de la participació i tots coneixeu persones, parentes o veïnes, que per a votar necessiten que algú els animi i acompanyi. Oferiu-vos i ajudeu a una participació que faci inequívoc el resultat, sigui quin sigui.

Als dubtosos, també us demano que aneu a votar i us dono un consell senzill i crec que adequat a un que es considera el vostre pare i pastor: si no sabeu que votar, escolteu els vostres fills i néts majors d’edat. El que decidim és el futur de Catalunya i el futur és d’ells. Tantes coses heu fet per ells! Voteu, també, per ells!

Xavier Novell. Bisbe de Solsona

27 de setembre de 2015