Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Maite Hereu –Sant Joan de Déu) Aquest mes d'agost l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu dedica l'entrevista al germà Quim Erra, superior de la comunitat d'Esplugues de Llobregat. Erra parla dels models d'atenció centrats en la persona i reconeix "rutines, actituds, rigideses, limitacions, que són susceptibles de millora". També diu que un tracte "correcte i adequat juga també un important paper terapèutic" i agraeix "la implicació, la proximitat i la sensibilitat" dels professionals dels centres de l'orde en la seva tasca diària.

Podeu llegir l'entrevista íntegra a continuació:

Consideres que l'Orde Hospitalari, seguint el testimoni de Sant Joan de Déu, té la persona assistida com el centre d'atenció en les cures que li oferim?

No hi ha cap dubte que aquesta és la pretensió i que en això treballem. En realitat el primer punt que apareix en els principis de l'Orde, i així es recull a la Carta d'Identitat, és que "El centre d'interès de tots els que vivim i treballem a l'hospital o en una altra obra assistencial, és la persona assistida" (CI1.1) No obstant això tenir clara la formulació –que és fonamental– per si mateix no implica que això sempre sigui una realitat. Parlar en termes generals és complicat i arriscat. L'Orde, la mateixa província, és molt ampli i les realitats són molt diverses. No obstant això, crec sincerament que en la majoria dels centres i dels seus serveis, es percep un clar interès i molts esforços perquè aquest principi sigui una realitat.
 
D'altra banda, no podem oblidar de fer una aposta per ideals tan nobles com aquest, implica estar en una contínua revisió i voluntat de millora. Sempre podem millorar. Els valors i els ideals per definició tendeixen a l'infinit i per tant les accions que es promouen al seu voltant o els comportaments derivats, són sempre susceptibles de millora. Sempre podrem fer alguna cosa més i millor per avançar en l'atenció a les persones, i com sabem, les coses importants es forgen en el trajecte. Al meu entendre, no hem d'estar tan centrats allà on ens trobem –en això influeixen molts aspectes, de vegades fins i tot aliens a nosaltres– sinó sobretot en saber-nos i vivenciar-nos en camí, orientats i centrats en la persona.
 
Finalment, assenyalar que hauríem d'intentar no caure en l'autocomplaença i pensar que per tenir el plantejament clar ja n'hi ha prou. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i reconèixer que ens queda, i sempre quedarà, camí per recórrer. Estem desenvolupant i avançant cap a models d'atenció centrats en la persona, però encara arrosseguem rutines, actituds, rigideses, limitacions... que són susceptibles de millora. L'important, al meu entendre, és no perdre l'orientació, el sentit i una certa passió per seguir convençuts que en això hi ha la clau de la satisfacció, i de vegades també la felicitat, de qui atén i de qui és atès.
 
Ara que dediques més temps al servei assistencial, què perceps dels pacients, de les seves famílies pel que fa al tracte rebut?

Dins de la limitació òbvia del que puc percebre, crec que la majoria de persones el que vivencien i així ho transmeten, és l'agraïment per haver-se sentit ben ateses. Per desgràcia no sempre podem oferir el resultat final que desitjaríem ja que també la ciència i la biologia tenen els seus límits; però tot i així, més enllà del resultat clínic, les persones sovint es refereixen i ressalten l'atenció, el tracte. Per exemple, és colpidor que famílies que han perdut un fill vinguin a agrair el que s'ha fet per ells i com se'ls ha atès.
 
Efectivament, quan parlem de qualitat, no podem eludir la qualitat percebuda i amb això ens referim moltes vegades a com s'han sentit les persones en el seu pas pels nostres centres. Aquesta vivència engloba no sols trobar-se amb professionals de gran competència –element imprescindible– sinó a més el sentir-se bé acollits, orientats, informats, i amb el suport adequat en els moments complicats. No oblidem que en les situacions més delicades és on hi ha més sensibilitat i les persones són més receptives per captar els gestos, actituds, iniciatives, molt vinculades a la quotidianitat i que no obstant això ofereixen aquesta sensació que de veritat hi ha algú que s'ocupa i es preocupa per mi (persona malalta o familiar) i que fan el possible per curar, pal·liar o acompanyar una situació no volguda i delicada. És en aquestes circumstàncies, quan de vegades es dóna una desproporció entre allò que oferim i que pot semblar nimi –de vegades una mirada, una paraula adequada, un gest de proximitat...– i el gran efecte positiu que produeix i agraeix la persona que el rep.
 
La dimensió del tracte és fonamental. Si és correcte i adequat juga també un important paper terapèutic, perquè com tots sabem no sols curen els fàrmacs i les tècniques, sinó que també hi ha gestos sanadors. I amb un tracte adient, fins i tot la malaltia, o les situacions de precarietat en els serveis socials, poden viure d'una manera més sana.

En temps de dificultats com els que estem vivint, com valores la feina dels professionals pel que fa a l'atenció a la persona?

El primer que hem de fer és agrair molt sincerament el treball i la dedicació de la majoria dels nostres professionals. No és un tòpic dir que és el major patrimoni que té la Institució, i a més és obvi, que ells són els artífexs d'aquest projecte de Hospitalitat que es desenvolupa i enriqueix cada dia, gràcies a la seva activitat ia les seves aportacions.
 
Lamentablement, estem immersos en un moment que ha penalitzat econòmicament tota la població i d'una manera clara als professionals de la salut de moltes de les nostres autonomies. No obstant això, l'alt nivell de compromís i de professionalitat de la gran majoria ha fet possible que això no repercutís, o ho fes el mínim possible, en el que suposa l'atenció a les persones. S'han fet molts esforços, no sols econòmics, també organitzatius, en proposar iniciatives de millora en l'estalvi, en buscar maneres per poder seguir prestant una atenció el més correcta possible. És cert que la necessitat aguditza l'enginy i també en aquesta ocasió cal valorar la creativitat que s'ha tingut. Sens dubte, això només és possible amb professionals compromesos amb la missió i quan es col·loca la mirada en les persones i el que ens mou és l'interès per elles.

Comentem de vegades que "hi ha coses impagables" i aquestes moltes vegades són molt quotidianes, però alhora molt oportunes i adequades. La implicació, la proximitat i la sensibilitat cap a les persones, fa que la majoria dels professionals dels nostres centres, tot i entorns de vegades poc favorables, segueixin sent persones que ens generen gran admiració i respecte per la seva dedicació i compromís amb les persones que atenen.
 
Què volem dir quan parlem d'atenció integral a la persona?

L'atenció integral a la persona es refereix bàsicament a tenir en tot molt present que la persona no és una suma de dimensions, ni d'atributs, sinó que és una "unicitat" en què tot està estretament interrelacionat. Quan en l'àmbit assistencial ens referim a l'atenció integral, volem posar èmfasi en què el que ens ocupa no és atendre només la causa principal que fa que una persona acudeixi a un dels nostres centres, sinó que hem de considerar el que això implica en totes les realitats que constitueixen la persona. L'atenció integral comporta atendre els aspectes físics i biològics, però també els psicològics, els emocionals, els espirituals així com tot allò que té a veure amb el seu entorn més immediat, familiar, social, laboral.
 
És important prendre consciència de com n'és complex i delicat posar-se a atendre una persona, d'alguna manera el "fer-se càrrec" d'ella, en una circumstància de limitació, malaltia, pobresa, soledat... o per qualsevol altra conseqüència de les que es deriven de la nostra condició humana vulnerable. El que ens afecta, repercuteix en la totalitat de la persona, en l'estat d'ànim, modificació d'activitats, canvi de rol en les nostres relacions, autonomia... I fins i tot en situacions límit, s'obren interrogants i es reformula el sentit de la vida. De la mateixa manera, qualsevol acció que portem a terme cap a la persona atesa, té també aquesta mateixa amplitud de repercussió. Si ho fem adequadament pot contribuir a oferir una acció i relació, que sigui veritablement saludable i promotora de salut. Per fer-ho possible, es fa necessari tenir una visió atenta, àmplia i global –integral– i no caure en el parany de quedar-se només en el més excel·lent o immediat. El nostre objectiu és afavorir el benestar –en sentit global– de la persona que per una o altra causa s'ha vist en la necessitat de recórrer a un dels nostres centres.
 
Parlar d'atenció integral a la persona és portar a la pràctica el principi que tota persona porta inherent la seva dignitat, i és mereixedora d'una atenció de qualitat, respectuosa, responsable i humanitzadora. És també per tant, condició indispensable per a l'exercici correcte de l'Hospitalitat.