Neix el primer diccionari de les religions en català buscant el consens de les diferents tradicions

(Laura Mor –CR) 1.427 conceptes diferents assignats a una o més d’una de les tradicions religioses amb més presència a Catalunya. Són els termes que recull el nou ‘Diccionari de les religions’ presentat aquest dimarts al Palau de la Generalitat i que és obra de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós editada pel Termcat i que ha comptat amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos i la col·laboració de l’Obra Social "la Caixa". L'edició recupera material del Vocabulari de les religions (2004), en suprimeix entrades errònies, inclou nous termes i possibilita la consulta en línia des de Termat.

El nou diccionari, editat també en format paper, és hereu del vocabulari publicat en el context del Parlament de les Religions, un moment en què “vam detectar un creixent interès dels periodistes pel fet religiós”, segons ha explicat en l’acte de presentació el president de l’AUDIR, Francesc Torradeflot.

En la seva intervenció Torradeflot ha destacat l’esforç per “combinar el rigor acadèmic amb el respecte a les pròpies tradicions”. Així ha recordat com Raimon Panikkar demanava no sols l’estudi del fenomen religiós sinó l’estudi de l’”episteme”, del seu significat. “Que hi hagi el cor”, ha dit Torradeflot, i ha recalcat que amb el diccionari s’ha volgut “que hi hagués el caliu de la tradició religiosa”.

Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, ha recordat dues persones que han fet possible la publicació d’aquest diccionari. Per una banda, Joan-Andreu Rocha, membre del consell assessor de la diversitat religiosa, i Marc Simon de l’àrea social de la Fundació Bancària de la Caixa.

La nova edició és el resultat, ha dit, d’anar “sumant complicitats” –la de l’AUDIR, del Termcat i de la Caixa–. Vendrell ha definit el diccionari com “una obra d’interès per tota la ciutadania” i ha explicat que segueix “les dues línies prioritàries de la DGAR: informar i formar sobre diversitat religiosa”.

Pel que fa a la qüestió tècnica, la directora general de Política Lingüística i presidenta del TERMCAT, Ester Franquesa ha reconegut que “costa limitar els significats” i que “els termes que expliquen la religió són difícils”. Per aquest motiu ha celebrat haver trobat “el consens” entorn d’aquests conceptes.

El director del Termcat, Jordi Bover, ha presentat l’edició digital i ha dit que, a diferencia de l’edició en paper, “permet més agilitat” així com la “publicació d’esmenes”.

Jaume Giró de la Fundació Bancària la Caixa ha dit que “hem de parlar d’una eina eminentment nova” perquè “seria injust parlar d’una senzilla actualització” i s’ha referit a la feina de les diferents entitats i institucions implicades en aquesta edició.

Giró ha recordat la diversitat existent al nostre país dient que “fa només un segle Catalunya tenia 2 milions d’habitants i avui quasi som set milions i mig” i que “molta gent ha vingut a treballar i tothom porta la seva motxilla de creences”. En aquest sentit, ha insistit que “totes són igualment respectables”. El director d’aquesta fundació ha assenyalat “la sensibilitat per la diversitat, també per la religiosa” que ja va mostrar fa dos anys la seva entitat amb la publicació de la guia ‘Atenció religiosa al final de la vida’.

Ha tancat l’acte la vicepresidenta Joana Ortega aplaudint “la contribució a la cohesió social, a la pedagogia i al respecte a la diversitat religiosa” d’aquesta obra. Ortega considera que és una eina útil per “garantir la normalitat i el respecte a la diversitat d’opcions” i que en el context actual són molt importants “el matís i l’exactitud”.

La presentació ha comptat, entre d'altres, amb la presència de l’expresident del Parlament de Catalunya de Joan Rigol, en representació de la Fundació Joan Maragall; Norbert Miracle, vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense; Guillem Correa, president del Grup de Treball Estable de les Religions i Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya; el pare Joan Garcia de l’Església Ortodoxa; Mohamed El Ghaidouni, el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya i el rabí Jorge Burdman.