"Les musulmanes de la meva generació ens trobem en una fase més reivindicativa i conciliadora"

(Direcció General d'Afers Religiosos) Najat Driouech Ben Moussa és tècnica d’ocupació i formació a l'Ajuntament del Masnou. Llicenciada en filologia àrab i diplomada en treball social, s’ha especialitzat en immigració, identitat i religió. També és docent al Màster món àrab i islàmic, que s’imparteix a la Universitat de Barcelona.

Al voltant d'aquest dijous 18 de juny ha començat el ramadà. Què us suposa personalment aquest mes?

La meva família va venir a Catalunya quan jo tenia 9 anys. Tinc molt viu el record del ramadà al Marroc de quan era una nena: la preparació espiritual, les llegendes, les ganes que arribessin els dies 25, 26 i 27 del mes del ramadà, que s’obrís el cel i jo pogués demanar un desig. Un cop aquí, he mantingut aquella il·lusió. Tothom se sent més tendre, més atent. Les nits de ramadà són màgiques, porten una espiritualitat profunda.

Aquest any, el ramadà s’escau en una època de dies llargs i nits curtes. Això ho deu fer més dur.

El ramadà és un esforç que fem per recordar que som capaços de sacrificar-nos per Déu i per recordar els qui no tenen el més necessari per viure. Nosaltres obrim la nevera plena i en esperar al vespre per menjar, ens recordem de tots els qui no tenen menjar. Quan fa uns pocs anys vaig celebrar el ramadà al Marroc, no ho vaig viure tan intensament: trobava a faltar la família més propera, la ciutat canviava les rutines quotidianes, les botigues adaptaven els horaris, no veia ningú menjant durant el dia. No tenia tanta consciència de l’esforç.

Cal preparar-se prèviament?

Tot el ramadà és una festa molt familiar. Amb la meva mare ja l’hem començat a planificar, començant per les visites i continuant amb el menjar, sobretot els dolços de mel.

Això significa que les dones us prepareu a casa i els homes van a la mesquita?

El ramadà és una festa on tothom col·labora com sap: a casa la mare, el pare, els germans... I després de trencar el dejuni, tota la família assisteix a la mesquita per resar el salat al-tarawih, que és preciós. Si alguna vegada no hi hem assistit, ha estat perquè els fills petits s’adormen o fan brogit, però és una celebració per a tota la família.

En tot cas, el paper de la dona en l’islam és controvertit.

El paper de la dona en l’islam és sobretot... divers. En funció dels països, l’origen rural o urbà, la formació, hi ha molts elements que entren en joc. Per posar un exemple familiar, la meva mare ha tingut uns interessos i unes reivindicacions ben diferents als meus. Per a ella, va ser molt important que els fills ens sentíssim orgullosos de la cultura dels pares, sabéssim fer front a l’ofensa, no renunciéssim a la nostra fe i alhora valoréssim el que la nostra societat ens ofereix. Les musulmanes de la meva generació ens trobem en una fase més reivindicativa i conciliadora. Volem ser reconegudes en la nostra societat tal i com som. Per posar un exemple evident, no volem que s’identifiqui el vel que portem voluntàriament com a símbol de submissió ni d’analfabetisme.

És problemàtic ser musulmà jove a Europa?

També en això hi ha grans diferències. Em deprimeix com les meves cosines de Perpinyà renuncien a votar perquè ja no se senten part de la societat. Per ser reconegudes com a ciutadanes han de lluitar per fer valdre els seus drets. Hi ha països com a Holanda, que la comunitat islàmica ha estat raonablement integrada, i això explica que hi trobem alcaldes i diputats musulmans. Això no treu que també hi hagi radicalització i islamofòbia.

Quins referents tenen els joves musulmans a Catalunya?

No en tenen. Falta un lideratge que els mostri que esforçant-se sense defallir poden excel·lir sense renunciar a la seva identitat. La radicalització creix perquè hi ha molts joves desmotivats que, amb estudis o sense, no troben feina i tampoc no se senten part de la nostra societat ni de la dels seus pares. Veuen que els seus pares van patir molt per donar-los un futur i ara no en veuen els fruits. No s’escolta prou els joves, ni es confia en els professionals que treballen amb ells. És molt necessari que sorgeixin joves líders musulmans en els àmbits social, cultural i polític.

[Font: Butlletí de la Direcció General d'Afers Religiosos]