Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Una nena d'onze anys mor per manca d'insulina durant la travessa entre Líbia i Itàlia. Portava la injecció a una motxilla que els traficants de persones van llençar al mar. El seu pare es va veure obligat a deixar el cadàver de la seva filla. Ibrahima, malià, trobat mort a la bodega d'un avió que anava a Londres el 18 de juny de 2015; Omar, de Senegal, que també va ser trobat mort a la bodega d'un avió a Brusel·les el 7 de juny de 2016; Joves de Nigèria, altres de Gàmbia, o de Pakistan, juny amb altres 500 refugiats morts i desapareguts en un naufragi el 26 de maig de 2016 davant de les costes de Líbia.

Fàtima, Rashid o el petit Osmar, assassinats per la policia de fronteres turca junt a tres refugiats sirians el 18 de juny de 2016 mentre intentaven arribar a Turquia; amb ells un jove sirià, assassinat el 14 d'abril de 2016 de la mateixa manera prop de Turquia. Said, mort asfixiat en una maleta, mentre a Melilla intentava creuar la frontera amb Espanya el 3 d'agost de 2015. Joves afgans morts de fred a la frontera entre Turquia i Bulgària el 23 de març de 2016; iraquians trobats morts a Àustria, junt amb altres 67 refugiats el 27 d'agost de 2015 mentre viatjaven amagats en un camió frigorífic.

Subsaharians, entre els quals 20 nens, morts de set, el 16 de juny de 2016 mentre caminaven pel desert del Sàhara entre Níger i Algèria, després de ser abandonats pels traficants. Una nena siriana d'11 mesos morta de fred el 9 de febrer de 2016 després d'haver caminat en braços de la seva mare des d'Alepo fins a Turquia. El 20 de setembre de 2015 s'ofegaven prop de Lesbos una trentena de refugiats, entre els quals 9 nens. Joves somalis i libanesos, morts a les costes de Lampedusa el 25 de maig de 2016.

Morir d'Esperança

La llista és llarga, i sembla no tenir aturador. Els 30.088 morts i desapareguts en l'intent d'arribar al continent europeu han estat recordats aquest dimecres a la Basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona, en una vetlla organitzada per la Comunitat de Sant'Egidio, i amb el suport de la Fundació Bayt-al-Thaqafa, Càritas diocesana de Barcelona, Justícia i Pau, Associació Cristiano Paquistanesa, Convivim, Fedelatina, Fundació Migra Studium i l'associació Kalipi, entre d'altres. Una vetlla que ha recordat les víctimes que han mort d'Esperança, "molts dels quals el seu nom no és conegut pels homes però sí pel Senyor", han remarcat des de Sant'Egidio.

"Per què preguem aquesta tarda?2, ha preguntat el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, durant la seva homilia. "Ens hem deixat commoure interiorment per aquestes realitats, siguin imatges o estadístiques". Una realitat que deixa 3.000 morts al Mediterrani en un any, "persones que van cercant una vida més humana, més vivible, d'acord amb la seva dignitat".

Els corredors humanitaris, vies per on ha de caminar el mateix Crist

Cortés ha remarcat la indignació com un altre factor per pregar. "Aquesta realitat és un atemptat constant a la dignitat". Indignació encara més intensa quan, segons algunes anàlisis, les persones d'aquells països es veuen forçades a desplaçar-se "per culpa del món occidental, el món de l'opulència, que està afavorint aquell conflicte als seus llocs d'origen i no fa el possible per solventar-ho".

El bisbe de Sant Feliu ha deixat clar que es podria fer la protesta de mil maneres, però s'ha escollit la de la pregària. "La paraula de Déu il·lumina la realitat que tots vivim. El primer món és responsable del patiment provocat per les crisis, les guerres, la fam, la misèria". Cortés ha recordat que Sant Agustí es referia a Déu com aquell que "està al cel, assegut al tron, però és un pidolaire aquí a la Terra". "Creiem en un Déu gloriós però que es fa miserable aquí a la Terra, perquè ell ha volgut ser estimat com a pobre, com a víctima, com aquells que són objecte de la nostra mala manera de ser".

Per al bisbe, "quan ajudes a un refugiat, quan aculls aquell perseguit, aquell immigrant que cerca, estàs prestant a Déu". "Aquesta és la lògica de l'Evangeli que ens mou avui aquí", ha afirmat. Cortés també ha volgut manifestar l'encert de la iniciativa engegada per la comunitat de Sant'Egidi a Itàlia, els corredors humanitaris. Són, traduint l'Evangeli avui, "corredors per on ha de caminar el mateix Crist pobre, són vies d'accés de Déu a la nostra vida".