Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) Els sis anys de lluita contra el càncer ens han fet entendre les seves motivacions vitals i la seva fe. Aquest dilluns ha mort a l'edat de 53 anys el pedagog Xavier Melgarejo. Ha estat un referent en l'àmbit docent pels seus estudi sobre el sistema educatiu finlandès. Un coneixement que el va portar a reclamar la implicació de tota societat en la millora de l'educació. Va ser director del Col·legi Claret de Barcelona fins que la salut li va impedir continuar aquesta tasca. Però els darrers anys no ha deixat de treballar per l'educació i no ha parat de reclamar que fos una prioritat. Sabia que l'educació no depenia només dels mestres.

El funeral es farà dimecres a les 9.30h. a la parròquia Cor de Maria de Barcelona.

Llicenciat en psicologia, treballava al Col·legi Claret com a psicopedagog des de 1987 i va ser-ne director de 2003 a 2012. El 1991 va començar a treballar en la tesi doctoral sobre el sistema educatiu finlandès. Va escollir el tema fascinat pels bons resultats d'aquest país i el seu equilibri entre l'excel·lència i l'equitat. Un model que es basa en la implicació completa de famílies, escola i societat en l’educació dels infants, que ell definia com el gran tresor de cada nació. Volia descobrir què es podria aplicar d'aquest sistema a Catalunya. A la seva escola, va aconseguir rebaixar el fràcas escolar a l'1%.

El seu coneixement i les seves propostes concretes per aplicar a les escoles el van convertir en un expert sol·licitat per diverses administracions i va formar part del Consell Escolar de Catalunya, del Consell Superior d’Avaluació, i del programa de Millora per la formació de Mestres. També va rebre el reconeixement del mateix govern finlandès amb la condecoració de Cavaller de la Rosa Blanca, un premi que poques vegades s'atorga a un estranger.

Com en tot el que feia, va començar estudiant Finlàndia i va acabar estimant Finlàndia. El 2013 ho va recollir en un format divulgatiu al llibre Gracias Finlandia. Pocs dies abans de morir havia enllestit un nou llibre. 

La seva passió per acompanyar les famílies en la tasca educativa també la va projectar en el vídeo-blog sobre Família i Escola a CatalunyaReligió. 

"Tot el que no es dóna, es perd"

"He après que tot el que no es dóna, es perd, i si ho dono tot per al meu país és per fer un país millor". Així agraïa el 2015 un altre dels premis que va rebre, el Premi Blanquerna. La motivació cristiana d'aquest compromís es va explicitar més després del greu diagnòstic de càncer que va rebre el 2011. A més "d'entregar la meva vida a Déu" deia que "vaig proposar-me que sigui l'amor el que domini fins al final. Jo crec que això és el que em va fer canviar, no el càncer". Aquesta experiència personal la va recollir en el llibre Davant l'adversitat, amor i llibertat.

Molts han seguit la seva malaltia a través dels missatges a Facebook, on es va trobar amb "un tsumani d'amor bestial". I sovint també repetia que "estic viu gràcies a vosaltres, a les persones honrades que pagueu els vostres impostos i que permeten que cada dia em prengui una pastilla que no em podria pagar".

Malgrat les complicacions i els dolors del tractament, els missatges sempre respiraven confiança. El pare Josep Sanz, director del Col·legi Claret, explica que això perquè "tenia l'aspecte espiritual a flor de pell i d'allà en treia tota la força que ell necessitava per vèncer les dificultats, el dolor i les tensions. Estava abraçat tant fort al patiment per vence'l".

Aquesta estimació la repetia fa pocs dies en el darrer missatge al Facebook: "Us estimo molt, igual que aleshores, perquè el temps no existeix per l'amor, i us estimaré sempre. Us sento dins el meu cor, com aleshores, i dono gràcies a Déu per sentir aquest amor, amb tanta intensitat, malgrat el temps, malgrat la meva malaltia de càncer, malgrat la mort física si vingués. Gràcies per fer-me sentir això. Molts petons i abraçades per tots vosaltres i pels vostres fills i parelles. Xavier Melgarejo".