Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Opus Dei) Aquest dilluns a la nit, en la festa de la Mare de Déu de Guadalupe, ha mort Xavier Echevarría, bisbe i segon successor de sant Josepmaria Escrivà, fundador de l'Opus Dei. El vicari auxiliar de la prelatura, Fernando Ocáriz, va poder administrar-li els últims sagraments la mateixa tarda.

Com preveu el dret de la prelatura, el govern ordinari de la prelatura recau ara sobre el vicari auxiliar i general Fernando Ocáriz. Segons els estatuts de la prelatura, a ell compet convocar en el termini d'un mes un congrés electiu que triï el nou prelat. El congrés ha de celebrar-se en el termini de 3 mesos. L'elecció ha de ser posteriorment confirmada pel Papa.

El prelat ha mort als 84 anys d'edat. Va néixer a Madrid el 1932, i en aquesta mateixa ciutat va conèixer sant Josepmaria, de qui va ser secretari des de 1953 fins al 1975. Més endavant, va ser nomenat secretari general de l'Opus Dei. Al 1994 va ser elegit prelat. Va rebre de mans de sant Joan Pau II l'ordenació episcopal el 6 de gener de 1995 a la basílica de Sant Pere.

Oració, serenitat, unitat

Durant aquesta nit s'han celebrat diverses misses de corpore insepulto a la capella del centre hospitalari. Fernando Ocáriz ha celebrat la primera prop de l'1 de la matinada. En comunicar la notícia, Ocáriz, vicari auxiliar i general de la prelatura de l'Opus Dei, ha dit que es tracta d'un moment "d'oració, de serenitat i d'unitat". I ha afegit: "A la pena perquè un pare se'n va, s'hi uneix l'agraïment per l'estimació i el bon exemple que ens ha donat durant aquests 22 anys com a prelat".

El prelat de l'Opus Dei havia estat hospitalitzat el passat 5 de desembre al Policlínic Bio-Mèdic de Roma a causa d'una lleu infecció pulmonar. Echevarría estava rebent un antibiòtic per combatre la infecció. El quadre clínic s'ha complicat en les últimes hores provocant una insuficiència respiratòria, que ha ocasionat la mort.

La trajectòria d'Echevarría

Xavier Echevarría era el més petit de vuit germans. Va fer els seus primers estudis a Sant Sebastià, al col·legi dels pares marianistes, i va continuar la seva formació a Madrid, al col·legi dels germans maristes.

El 1948 va conèixer a alguns joves de l'Opus Dei en una residència d'estudiants. El 8 de setembre d'aquest mateix any, sentint-se cridat per Déu a buscar la santedat en la vida ordinària, va demanar l'admissió a l'Opus Dei.

Va començar els estudis de Dret a la Universitat de Madrid i els va continuar a Roma. Es va doctorar en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs (1953), i en Dret Civil per la Pontifícia Universitat Lateranense (1955).

Va rebre l'ordenació sacerdotal el 7 d'agost de 1955. Va col·laborar estretament amb sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, de qui va ser secretari des de 1953 fins a la seva mort, el 1975.

El 1975, quan Àlvar del Portillo va succeir sant Josepmaria, Xavier Echevarría va ser nomenat secretari general de l'Opus Dei i, el 1982, vicari general.

El 1994, després de la mort del beat Àlvar, va ser escollit prelat de l'Opus Dei i, el 6 de gener de 1995, a la basílica de Sant Pere, va rebre l'ordenació episcopal de mans de sant Joan Pau II.

Des del principi del seu ministeri com a prelat, va tenir com a prioritats l'evangelització en els camps de la família, la joventut i la cultura. Va promoure l'inici estable de les activitats formatives de la prelatura a 16 països, entre d'altres, Rússia, Kazakhstan, Sud-àfrica, Indonèsia i Sri Lanka, i va viatjar als cinc continents per impulsar la tasca evangelitzadora dels fidels i cooperadors de l'Opus Dei. Va encoratjar la posada en marxa de nombroses iniciatives a favor d'immigrants, malalts i marginats. Seguia amb especial atenció diversos centres de cures pal·liatives per a malalts terminals.

En els seus viatges de catequesi i en el seu ministeri pastoral, van ser temes recurrents l'amor a Jesucrist a la creu, l'amor fratern, el servei als altres, la importància de la gràcia i de la paraula de Déu, la vida familiar i la unió amb el Papa. Precisament en la seva última carta pastoral, a més d'agrair l'audiència que li havia concedit el Papa Francesc el 7 de novembre, demanava, com sempre, acompanyar al Papa amb oracions per la seva persona i intencions.

Va escriure diverses cartes pastorals i llibres d'espiritualitat, com Itineraris de vida cristianaPer servir l'EsglésiaGetsemaníEucaristia i vida cristianaViure la Santa Missa i Crec, creiem. La seva última obra és un recull de meditacions sobre les obres de misericòrdia que porta per títol Misericòrdia i vida quotidiana.

Va ser membre de la Congregació per a les Causes dels Sants i de la Signatura Apostòlica. Va participar en els sínodes de bisbes de 2001, 2005 i 2012 i en els dedicats a Amèrica (1997) i Europa (1999).