Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest dijous ha mort el pare Francesc Tulla i Pujol, que va ser prior del Monestir de Poblet durant 36 anys, del 1971 al 2007. El pare Tulla tenia 87 anys i en feia 67 que era monjo cistercenc a Poblet.

L'enterrament serà dissabte sant, a les 11 h, i la missa exequial, el dilluns de Pasqua a les 10 h. Aquest és el recordatori que ha publicat el Monestir de Poblet:

(Monestir de Poblet) En Francesc (Tomàs) Tulla i Pujol va néixer en un dels més bells paratges d’aquestes nostres contrades, al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, on el blau del cel i el verd dels pins s’agermanen en una abraçada que no s’acaba mai. Era el 28 de setembre de 1928, vigília de sant Miquel. Amb un nadó de bolquers, els seus pares, que eren els custodis del santuari, no trobaren avinent restar en aquell indret agrest i solitari, i es traslladaren a Barcelona on regentaren un bar. Format als escolapis, el noi Tomàs va estudiar comerç i treballà un temps en una agència de duanes. Ingressà a Poblet el 19 d’agost de 1947, vigília de sant Bernat, quan les runes del vell monestir es desvetllaven tot just del llarg ensopiment i del seu abandó: com ell recordava evocant l’estretor d’aquells anys de postguerra, hi arribà amb la cartilla de racionament. Vestí l’hàbit cistercenc el 25 de febrer de l’any següent i li fou imposat el nom de Francesc. Professà el dia 27 de febrer de 1949. Completà a Roma, a Sant Anselm, els estudis eclesiàstics iniciats a Poblet, i es llicencià en Dret Canònic a la seu madrilenya de la Universitat de Comillas, entre 1962 i 1964. Com a nota curiosa, va rebre els ordes menors a la capella restaurada de la casa de Castellfollit, el juny de 1951. El 4 d’octubre de 1953 fou ordenat sacerdot a Poblet pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà, i el 1955 l’abat Edmon Garreta (1954-1966) el nomenà sotsprior. L’any 1971, el nou abat, Maur Esteva (1970-1998), el nomenà prior, càrrec que exercí fins al 2007, sota l’abadiat del P. Josep Alegre (1998-2015), en què fou substituït pel P. Lluc Torcal.

Del P. Tulla en podríem destacar moltes coses. Era un home de tracte afable i delicat, fins i tot afectuós, de conversa agradable. Molt eficaç en les gestions pràctiques que comporta la vida al monestir i la seva relació amb el món exterior, es va esmerçar també, fins als darrers temps, en els diversos serveis comunitaris amb eficiència i discreció, servint a taula, llegint al refetor, ajudant a la bugaderia, o fent les neteges setmanals del dissabte. Va tenir també l’ofici de cantor, de mestre de litúrgia, i col·laborà durant molts anys en la gestió dels afers relacionats amb la Germandat de Poblet, a més de donar classes al noviciat sobre Dret Canònic i els documents legislatius de l’Orde.

Ha mort una mica impensadament, a primera hora del Divendres Sant de la Mort del Senyor, tot i que darrerament ja anava afeblint-se, després d’una malaltia curta que se l’ha endut inexorablement per a fer-li retrobar, ara en plenitud, aquell cel blau i infinit al qual va obrir els ulls per primera vegada dalt els cingles de la Brufaganya.

Al cel sigui, i que amb els benaurats pugui cantar les belles paraules de l’introit del Diumenge de Pasqua: «Resurrexi, et adhuc tecum sum, alleluia: posuisti super me manum tuam, alleluia: mirabilis facta est scientia tua, alleluia, alleluia. He ressuscitat, m’he retrobat amb vós, al·leluia. No m’heu deixat de la vostra mà, al·leluia. És admirable la vostra saviesa, al·leluia, al·leluia.»

«Per gràcia de Déu, sóc el que sóc» (1Co 15,10; recordatori de professió del P. Tulla)