Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El pare Maur Esteva (Gironella, 1933), abat de Poblet entre 1970 i 1998 i abat general de l'Orde Cistercenca (1995-2010), va morir aquest divendres a la tarda. Durant aquests anys, va dur a terme importants obres de restauració al monestir des del cimborri fins les torres d'armes i les cambres reials i va impulsar la renovació i catalogació de la seva biblioteca. El 1987, després d’aconseguir la restauració dels drets de la congregació de la Corona d’Aragó, en fou elegit president. Va aconseguir que el monestir fos reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Havia entrat a Poblet el 1958, va ser ordenat sacerdot el 1967 i hi ha mort després d'haver-hi retornat quan va ser substituït per Mauro Giuseppe Lepori al capdavant del Císter.

A més de restauració arquitectònica del Monestir, també va consolidar la comunitat monàstica en els anys posteriors al Concili Vaticà II, que va aplicar amb decisió, d’una manera molt concreta en la reforma litúrgica i en la introducció del català en la pregària dels monjos. «Proclamem la Paraula de Déu en la nostra parla», és el text que va fer inscriure a l'ambó de l'Església.

Fa dos anys, després de la manifestació de l'11 de setembre, en una homilia també afirmava, que "defensar la pròpia llengua, la pròpia cultura i consegüentment la pròpia nació i autoafirmar-les, amb tots els mitjans i amb voluntat de ser un estat sobirà, és una causa justa, fins i tot, si cal, essent perseguits ni que sigui patint persecució, més encara, amb persecució espiritual, dialèctica, perquè qui té la màgia de la paraula pot fer terrorisme espiritual".

El 1980 el president Josep Tarradellas li va confiar el seu arxiu personal, el qual, esdevingut patrimoni de la comunitat de Poblet, va donar lloc a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Josep Pla i Josep Maria Subirachs, són també dues de les personalitats del món cultural amb qui va tenir relació. 

Com explica la seva comunitat, durant la seva etpa de govern de l’Orde Cistercenc "va visitar els monestirs empès per una fraterna preocupació, tot vetllant per a fer redescobrir i valorar els elements fonamentals de la identitat monàstica cistercenca: la Regla de sant Benet, la pregària i la vida fraterna. Va convertir la casa general de l’Orde a Roma en un espai de trobada i comunió per a tots els monjos i monges, sobretot per als estudiants. Hi endegà els Cursos de Formació Monàstica, que ara ja són una institució consolidada, oberts a tots els monjos i monges, especialment els joves, de l’Orde".

Aquesta tardor està prevista la publicació de les seves memòries, un llibre que s'afegirà als ja publicats ‘Poblet, escola de servei: sermons capitulars’ (1982) i ‘El Directori perpetu litúrgic de Poblet (1694) del P. Francesc Dorda (1983)’, estudi i edició. 

També va ser un dels participants en el Concili Provincial Tarraconense del 1995, on va assistir com abat de Poblet.

Les reaccions del món cultural i polític destaquen el paper de "gran restaurador i un dels grans impulsors de Poblet", en paraules del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha esmentat "l'exemple d'humanitat, vocació transformadora i esperit de diàleg" d'Esteva. Joaquim Nadal, exconseller de Política Territorial i historiador, l'apreciava com a "restaurador entusiasta i defensor total de Poblet". 

El funeral pel pare Maur Esteva i Alsina (Daniel de nom de baptisme) tindrá lloc aquest dilluns 17 a les 11 del matí al monestir de Poblet, presidit per l’actual abat general de l’Orde. La seva mort va arribar just l'endemà que la comunitat de Poblet celebrés la professió d'un nou monjo.

[Vegeu "Maur Esteva segons Joaquim Nadal i Enric Juliana" i "El pare Maur, un dels personatges que han guiat l’Església de Catalunya" de Josep Maria Carbonell]