(Franciscans/CR) “Un home bo i afable, dialogant i obert, inquiet i treballador, de bon tarannà i fratern, que cercar la veritat i la llum des d’una fe sempre en camí i compromesa, amic de molts, senzill, alegre i d’una gran humanitat”. Aquest dimarts ha mort el sacerdot franciscà Lluís Vila Vilanova i els seus companys religiosos del convent de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona recorden així el seu tarannà. Divendres se celebrarà el funeral a les onze del matí al mateix santuari.
“Jesucrist tot el que ha fet per ‘salvar-nos’ no ha estat per la mort ni pel sofriment, sinó per l’amor”. Amb aquesta afirmació Vila feia una lectura crítica sobre la idea de la mort i el dolor en el si de l’Església. Vila va patir una malaltia de dolor crònic de tipus neurlògic i va defensar la mort digna. I en el seu testament vital va decidir donar el cos a la ciència. Una opció que, segons els seus germans franciscans li ve de “la seva bondat i la seva generositat”.
Una visió oberta de la teologia que explicava així: “La seva mort tampoc serveix per a res. Ell era humà i va morir injustament segons les lleis romanes. Per tant, és amb la seva vida, amb el seu amor, amb el seu missatge que salva la humanitat, i no amb la mort, la creu i el sofriment, com ens ha volgut fer entendre l’Església”.
La tasca pastoral de Lluís Vila va ser molt ampla i diversa: les missions populars, el treball amb els joves i amb l’escoltisme, acompanyament personal, predicació, parròquies, catequesi i formació d’adults. Va treballar intensament amb el grup Cristianisme Segle XXI, i va col·laborar amb la HOAC i el MUEC.
Els franciscans el recorden com a “amant de la naturalesa i de l’art, especialment el romànic” i diuen que “per a ell, contemplar la natura enlairava el seu esperit vers el Creador”.
De la banca al convent
Nascut a Serrateix, un poblet del Bages, el 23 d’agost de 1927. Va treballar a la banca a Manresa i Sabadell. Però amb 24 anys va sentir la crida per seguir Déu a l’estil de Francesc d’Assís. I es va fer frare franciscà. El noviciat i la professió temporal els va fer a la Bisbal d’Empordà; a Berga va estudiar filosofia i teologia; i es va ordenar sacerdot el 21 de juliol de 1957.
Va ser destinat a la Parròquia de la Mare de Déu del Remei, de Vic; la parròquia de la Mare de Déu de la Salut; i la parròquia de Sant Rafael, de la Guineueta. Fa pocs anys que va ser destinat al convent de Sant Antoni de Barcelona on, si bé va anar minvant en les seves activitats, no es va mostrar mai inactiu.
A la província franciscana de Sant Salvador d’Horta de Catalunya va exercir, entre altres serveis, de vicari provincial i el de mestre d’estudiants de filosofia i teologia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.