Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Abadia de Montserrat) Aquest divendres ha estat inaugurada a l’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat l’exposició de l’olotí Lluís Hortalà que porta per títol 'Les temptacions'. Es tracta d’una sèrie de dibuixos al carbonet de grans dimensions, que tenen per tema els turons de la muntanya de Montserrat. “És una exposició molt original en la qual la geologia, l’art i la simbologia s’acoblen perfectament”, ha assegurat el pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat.

Com diu l’artista Javier Peñafiel, l’autor hi realitza una operació artística, fruit i objecte de la creativitat, a partir de la troballa d’unes imatges postals que restitueix al seu lloc original. I ho fa des d’una experiència doble: el record d’haver escalat les muntanyes de Montserrat en concret, i el fet de dibuixar-les en un sol acte, com si fallar en el dibuix o abandonar-lo fos caure al buit. Lluís Hortalà proposa una sèrie d’obres recents sobre les postals en les quals els textos informatius que acompanyen les imatges es transformen en paisatge, la imatge desapareix i només queda el text. En algunes de les obres, les imatges estan parcialment eliminades; la narració visual, encara que difuminada, queda en suspens.

A 'Les temptacions' es fonen dos moments i dues estètiques concretes de la muntanya: la de les postals antigues de Montserrat del pare Benet Junqué, que Lluís Hortalà col·lecciona des de fa molts anys, i la de les fotos del seu dietari de les guies de muntanya dels anys 70 de Josep Maria Rodés Ferran Labraña, posades en relació amb la seva dilatada experiència d’escalador montserratí, que en constituirà l’origen, el punt de partida.

Lluís Hortalà presenta també, a través d’un vídeo, una poderosa reflexió sobre el nostre desig de natura. Fa desaparèixer la muntanya amb una animació que està lligada al dibuix, en un temps d’estranya datació, el temps de l’erosió natural, que reflecteix així amb les seves paraules: “Té a veure amb la visió i en com a través de les targetes postals personificàvem i resseguíem amb les mans les imatges de les roques, imaginàvem itineraris nous i dibuixàvem les postals a l’escala dels nostres cossos”.

“Travessant totes les obres, amb el poder de la metàfora, està present en l’exposició la idea que el paisatge es reinterpreta ininterrompudament dins un sistema representatiu institucional. I també que en cada moment històric, i de manera complexa, es reinventa una estratègia diferent de representació segons els interessos de la cultura i la necessitat de crear mites, siguin del signe que siguin”, afirma Lluís Hortalà.

En una vitrina de la sala hi ha una selecció de postals originals de Benet Junqué (1902-1930), monjo que va perdre la vida seguint els passos de Sant Pau i que va canviar tota l’estratègia visual i d’imatge de Montserrat a principis del segle passat. Descobrir la qualitat del treball fotogràfic i de disseny en aquestes postals és una troballa singular, a partir de la qual descobrim la mirada de l’artista. La tècnica del gravat que fa servir el P. Junqué, o les petites llegendes de peus de foto, que són totes bilingües, fan pensar en un minúscul rastre d’història que potser no és tan minúscul.

Lluís Hortalà treballa des de fa mes de 25 anys en escultures i dibuixos de gran format que desenvolupen problemàtiques de la percepció a partir de models orogràfics, que el van portar a produir la sèrie de postals London Mountains -durant els sis anys que va viure a Londres- i, en els darrers anys, l’han fet interessar-se per la iconografia de la muntanya de l’Everest i de les roques de Montserrat, relacionades amb la seva experiència personal com a alpinista.

La passió d’Hortalà per la muntanya de Montserrat data de mitjans dels anys 70, quan l’escalada iniciava un període extraordinari de gran transformació. Va formar part del grup d’escaladors que van innovar el panorama de l’escalada montserratina d’aquells anys. Ha escalat i recorregut exhaustivament gairebé tots els monòlits importants i els indrets més inhòspits de la muntanya, des de les vies més difícils en les grans parets a les agulles més perdudes, sovint en solitari.

L'exposició es podrà visitar fins el 12 de juliol.