Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) Els visitadors de les províncies italiana, anglesa, francesa, hispànica, africana, flamenca, filipina i vietnamita de la Congregació Sublacense-Cassinesa s'han aplegat a Montserrat en motiu d'una reunió ordinària. Formen part d'una de les vint congregacions de la Confederació Benedictina, a la qual pertany la comunitat de Montserrat. En aquesta trobada, que va començar dilluns i va acabar divendres, els visitadors de les 8 províncies van tractar temes ordinaris, sobre la situació i les novetats a la seva província.

Aquestes trobades es realitzen dos cops l’any –a la primavera i a la tardor–, en un dels monestirs de la Congregació Sublacense-Cassinesa. La comunitat benedictina de Montserrat pertany a la Província Hispànica, que engloba monestirs de la península ibèrica i d’Amèrica Llatina. El visitador d’aquesta província és el pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, que enguany ha fet d’amfitrió.

Els assistents a aquesta reunió de visitadors han estat: l'abat president, Bruno Marin; Donato Ogliari, abat de Montecassino (Itàlia); Savio Sicuan, prior de Malay-Balay (Filipines); Anselm Atkinson, abat de Pluscarden (Escòcia); Gerard Van Malderen, abat de Dendermonde (Flandes); Théodore Kouassi Coco, abat de Dzogbégan (Togo); Joël Chauvelot, abat de Tournay (França); André Quang, prior de Thien Binh (Vietnam); i Josep M. Soler, Abat de Montserrat.

Els visitadors han estat a Montserrat de dilluns a divendres, on han tingut les seves activitats i han assistit també a les pregàries litúrgiques de la comunitat i dels pelegrins per conèixer la vida d’aquest lloc. Divendres Bruno Marin va presidir la missa conventual de Montserrat. En l’homilia, Bruno ha recordat que “la vida cristiana és vida de fe. La fe està lligada a la Paraula i, per tant, a l’escolta de Paraula: escolta que no és solament un acte puntual, sinó que és més aviat una actitud constant d’obertura i d’acolliment de la Paraula de Déu i, al mateix temps, una obertura i un acolliment del silenci de Déu. El lloc on la Paraula ressona i esdevé crida és el cor. I podem dir que la primera i fonamental resposta a aquesta crida és la pregària com a invocació, 'epiclesi'; és la pregària filial: 'Pare!'. D’aquesta manera creixem com a veritables fills que compleixen la voluntat del Pare; esdevenim 'obedients', signe i anunci del Fill Jesús, l’Obedient!”.

“Així som capaços de perdonar, d’obrir als germans i a tothom la porta de la comunió, l’espai de la salvació, l’àmbit de la 'nova creació'. Així podem fruir cada vegada més de la joia de ser perdonats, la joia de la salvació. Així podem cantar al Senyor el càntic nou portant els vestits esplèndids de la salvació!”, ha conclòs l’abat president de la Congregació Sublacense-Cassinesa.