El monestir de les Avellanes inaugura el seu claustre després d'una restauració conservacionista

(Glòria Barrete —CR) Vuit-cents cinquanta anys d'història a les esquenes d'un monument bé mereixen tot un any de commemoració. I uns pocs anys menys, vuit-cents, també són motiu més que suficient per dur a terme una gran posada a punt de la seva peça més antiga. Ens referim al monestir de les Avellanes i, concretament, parlem del seu claustre, l'únic claustre romànic sencer que queda a la comarca de la Noguera, i també l'únic claustre que queda a Catalunya d'una abadia premonstratesa. Aquest dissabte s'inaugura el claustre després d'una restauració que ha volgut mantenir l'evolució constructiva de l'element amb vuit segles d'història.

"No anàvem a buscar un claustre romànic ideal, que potser no ho ha estat mai, sinó que volíem conservar un claustre que al llarg de la història ha tingut canvis". Així sintetitza Robert Porta, director del monestir de les Avellanes, el procés de restauració. Un procés que va endegar els treballs forts el passat abril, però que es va iniciar fa dos anys amb les fases d'anàlisi.

Factors de degradació del claustre

L'any 2000 s'inicia el projecte actual per fer un monestir "de portes obertes". És en aquest marc d'actuació que es veu la necessitat de restaurar el claustre, peça central de l'indret. Passen deu anys i es contacta finalment amb el Centre de Restauració de Béns Immobles, amb la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura, i es contracta un arquitecte. S'engega així la fase d'anàlisi dels motius que fan que el claustre estigui com estava.

Es detecten deficiències estructurals, humitats, agressions climatològiques i dificultats en la recollida de les aigües pluvials. "El claustre que inicialment tenia la seva teuladeta i poc més s'ha anat ampliant, i actualment recollia el 60% de les aigües del monestir. El sistema de recollida d'aigües l'ha castigat molt perquè tot acabava caient sobre les galeries". També s'hi havia de sumar les noves construccions sobre el claustre, "com les terrasses que havien substituït les teulades inicials", i que també generaven filtracions.

Un dels agreujants, sumat a la tipologia de roca del claustre -sorrenca, típica de la zona-, són les condicions climatològiques. "Hiverns molt freds i estius calorosos", amb gran contrast tèrmic, "a l'hivern les aigües que acumulava la pedra sorrenca esquinçaven la pedra i provocava que les columnes s'anessin esberlant". Un altre element afegit a la llista de problemes ha estat el jardí, canviat per gespa els anys setanta, "que generava molta humitat". Les humitats en el claustre no només venien per dalt sinó també per baix". A nivell estructural, s'hi han de sumar les voltes de les cobertes, del segle XVIII, "que empenyien les galeries del claustre cap enfora, decantant la galeria i causant un dany estructural".

Un gran canvi estètic

L'obra, que ha costat 492.000 euros ha estat sufragada a partir de l'1% cultural, que ha suposat l'ajuda en el 75% del cost total "i ha permès afrontar l'obra". El claustre de les Avellanes és patrimoni des de l'any 1931. Alhora, estan dins el Pla d'Abadies i Monestirs i són Reial Monestir. "Aquestes coses ens han facilitat que la subvenció pública intervingui". Així, s'ha dut a terme una restauració mai vista en el monestir. "Mai a la història del claustre s'havia intervingut a nivell de restauració", i el resultat és un gran canvi visual pels visitants i els seus habitants.

L'any 2014 s'inicia la primera fase de la restauració. Ho fan estudiants de l'escola de Restauració que ja han acabat la carrera. "Durant dos mesos d'estiu van venir a treballar i van avançar molta feina". Van fer l'estudi del què li passava al claustre i del què calia fer a nivell de restauració. Treballs encara llavors poc visuals però que van establir el treball futur. La feina forta comença el passat mes d'abril i s'allarga fins aquest mes d'octubre. "S'han frenat els aspectes químics que afectaven els diferents materials, s'han netejat totes les humitats, s'han segellat les fissures de la pedra, i s'ha netejat tot el claustre". Hi havia tretze capes diferents de pintura, de brutícia i d'incendis que estaven per damunt de la pedra. "Ara tot el claustre es veu net, abans era tot negre".

Un procés de restauració "conservacionista", que vol mostrar l'evolució constructiva del claustre al llarg dels vuit-cents anys. "Així com a l'església gòtica quan es va restaurar es va anar al gòtic i es va eliminar qualsevol cosa d'altres etapes, aquí en aquest cas es manté l'evolució constructiva".

El cor del monestir

I és que el claustre de les Avellanes és la peça més antiga del monestir. A nivell funcional sempre ha estat la peça distribuïdora, "i encara avui dia ho continua sent de tota la casa". En temps medievals era lògic que tot passés al voltant del claustre. En temps actuals igual. "Durant la restauració sempre que s'ha pogut s'ha tingut una galeria oberta, però quan per la meitat del claustre no s'hi podia circular ha estat un desastre pels clients i pels propis germans maristes que hi viuen". S'ha buscat sempre que totes les estances vagin a parar al claustre. És el cor del monestir, l'essència del que era el monestir primitiu.

L'acte de dissabte, que servirà com a clausura simbòlica de l'any de commemoració -hi ha actes fins a finals d'any- comptarà amb una exposició i una xerrada sobre el procés de restauració, una descoberta d'una placa commemorativa i un concert, entre d'altres.

La restauració ha coincidit amb l'any de commemoració dels vuit-cents cinquanta anys del monestir. "Durant l'acte d'inauguració, el 20 de febrer, ja teníem la grua muntada", recorda Porta. Ha estat el que els ha acompanyat al llarg de l'any. "Ja en el logotip de commemoració vam utilitzar el claustre", la peça més antiga. Volien connectar els orígens del monestir a través del claustre amb la continuïtat de la vida ara. Un any que els ha comportat més visitants i que els marca el futur del projecte: "Seguim en el camí de ser re-descoberts a nivell de país, ens anem posant al mapa de les cases religioses de Catalunya".