(Alba Sabaté –CR) Comença el ramadà i a les persones musulmanes amb malaties cròniques se’ls planteja el repte de gestionar la salut i la religió sense córrer riscos. Un dels col·lectius afectats és el dels diabètics. La tecnologia ara ho fa possible. ‘Ramadan, Diabetes and Me’ és un dels recursos disponibles perquè el dejuni sigui segur.
Des d’aquest dilluns i fins al 6 de juliol la comunitat musulmana celebra el mes del ramadà o l’anomenat mes de l’Alcorà. Es tracta del novè mes del calendari musulmà, en què les escriptures sagrades de la religió de l’islam es van revelar, per primer cop, al profeta Mahoma. Durant aquest període les persones musulmanes han d’abstenir-se de menjar, beure i mantenir relacions sexuals des de l’alba i fins al crepuscle. “És un sacrifici i ofrena en honor al creador i l’objectiu és tant individual com col·lectiu” assenyala Mohamed Halhoul, secretari general de la Federació Consell Islàmic de Catalunya. Per una banda, es tracta de posar a prova propi el cos i preparar-lo en cas de trobar-se en dificultats; per l’altra, de solidaritzar-se amb tots aquells que no poden menjar.
El ramadà és un dels cinc pilars de l’islam, juntament amb l’oració, el testimoni de la fe, l’ajuda als necessitats i el pelegrinatge a la Meca –almenys, un cop a la vida –. “És un mes molt esperat i molt ben rebut per part de tota la comunitat musulmana”, assegura Halhoul.
Malgrat tot, “la salut és un dels elements que es té més en compte en el moment del dejuni”, explica. Els preceptes de l’islam ja contemplen que les persones molt grans, les dones durant la menstruació, l’embaràs o la lactància, i els nens abans d’arribar a la pubertat no han de seguir el ramadà. Les persones amb malalties cròniques són un altre perfil que no dejuna. “Qualsevol persona que s’adoni que, per motius de salut, no pot seguir amb el ramadà, en queda exempt”, destaca el secretari general.
Gestionar la diabetis durant el ramadà
En aquest sentit, els musulmans amb diabetis –tot i que segons Halhoul, poden estar exempts de seguir el ramadà– han d’anar en compte. Compatibilitzar la malaltia i la pràctica religiosa no sempre és fàcil i, en el seu cas, pot comportar riscos. Així ho explicava a CatalunyaReligió.cat el doctor Josep Franch, professional de l’Associació Catalana de Diabetis –entitat de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya–, que atén al Centre d’Atenció Primària del Raval Sud, a Barcelona. Franch té una trentena de pacients musulmans diabètics i, segons ell, han de vigilar per possibles complicacions com:
–Hipoglucèmia: nivell baix de sucre a la sang, que pot causar convulsions o pèrdua del coneixement.
–Hiperglucèmia: la persona té sucre o glucosa alta a la sang.
–Deshidratació: el cos no compta amb el líquid suficient per funcionar correctament.
El repte plantejat ja es pot resoldre mitjançant la tecnologia mòbil. Ho mostra l’app ‘Ramadan, diabetis and me’, una eina impulsada per uns laboratoris farmacèutics que incorpora un detector dels nivells de sucre a la sang. D’aquesta manera, s’intenta que els professionals de la salut puguin fer un seguiment exhaustiu de les persones diabètiques que dejunen. A més, l’aplicació dóna consells sobre alimentació, exercici físic i control freqüent de la tensió arterial. La vessant espiritual també queda coberta tenint en compte que l’eina integra una brúixola Qibla –per localitzar la direcció de l’oració– així com una alarma que indica l’inici i acabament del dejuni diari. L’aplicació és també una via perquè metges i pacients estiguin sempre en contacte si cal resoldre qualsevol dubte.
El mòbil també ajuda a gestionar la diabetis de persones musulmanes a països emergents
El telèfon mòbil no només es contempla com una eina per gestionar salut i espiritualitat a les nostres fronteres. Un exemple a esmentar és la campanya ‘mRamadan’, del programa ‘Be Healthy be Mobile’, dut a terme per la Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Mundial de Telecomunicacions (ITU). El sistema es basa en missatges de text que s’envien a les persones diabètiques amb consells sobre alimentació i salut durant el ramadà.
L’eina ha estat creada per funcionar en indrets on les comunicacions són complexes i, de fet, ja s’ha fet servir a països com Senegal. “La campanya ha tingut un gran impacte”, assegura Line Kleinebreil, doctora de l’Hospital Georges Pompidou de París, vicepresidenta de Primary Care Diabetes Europe i membre de la xarxa de telemedicina de l’Àfrica francòfona. “És una oportunitat per fer arribar el missatge de prevenció a moltes persones”, afegeix.
Cal afegir que tant Mohamed Halhoul com el doctor Franch destaquen que l’ús del mòbil en la gestió de l’espiritualitat i de la salut està encara poc consolidat a nivell local. Malgrat això, solucions com aquesta són la prova que la tecnologia pot plantejar noves maneres tant de practicar com de viure la religió.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.