Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) Si aquest fos un país normal David Jou seria una reconeguda eminència per tothom. És “un savi”, o un “humanista renaixentista”, com es deia aquest dimecres en la presentació del seu darrer llibre de poemes, La mística dels dies, a la llibreria Claret.

Catedràtic i expert reconegut en la física de matèria condensada, David Jou completa amb aquest llibre una trilogia de poemes religiosos formada pels volums Poemes sobre ciència i fe i Poemes de Nadal i de Setmana Santa, tots tres publicats per Viena Edicions. La mística dels dies, diu Jou que són “poemes no pròpiament místics però si interessats per la mística".

David Jou va explicar que s’havia endinsat en el món de la poesia religiosa arran d’un encàrrec de fa set anys sobre el Misteri de la Selva del Camp, i després per diverses peticions de la Fundació Joan Maragall, amb la que col·labora des de principis dels anys 90. De la seva presència en el patronat de fundació diu que “ells m’han ajudat a sortir dels meus càlculs”.  

En la presentació Jou va desgranar les tres parts del llibre i seu lligam litúrgic: una mística de la natura, vinculat al temps d’Advent; la mística de la solidaritat, vinculat a la Quaresma; i la mística de la raó, per després de Pentecosta. Una recorregut que va exemplificar amb la lectura d’alguns poemes que mostren la capacitat d’aterratge en la realitat dels poemes místics de Jou. Com exemple més evident, el poema “Una mare planxa la camisa del seu fill per a una entrevista de feina". Planxar aquesta camisa, va explicar Jou, “no és un acte rutinari: té una profunditat i una transcendència; la profunditat que és l’amor”.

El relat que construeix el poemari és confessant, d’un científic que ha raonat la seva fe. De fet, gairebé tots els poemes que va llegir durant la presentació va explicar que sortien “de preguntes que em vaig fent” o “de les preguntes dels altres”. Un recorregut que culmina amb el darrer poema del llibre “La fe, la raó”, on arrenca afirmant que “tenir fe –ja ho sabeu- no és creure a cegues el que no s’entén”.

El llibre el va presentar acompanyat del president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell, i del degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Planellas, que va representar el teòleg Armand Puig que no hi va poder assistir per un viatge imprevist a Roma. Carbonell va destacar la manera que té Jou de “fer fàcil allò que és difícil d’explicar” i com “el llibre ens fa connectar amb el canal espiritual que tots tenim”. En el text que es va llegir de Puig, es presentava el llibre com “un balanceig constant entre la realitat visible i la profunditat d’Aquell que diu de si mateix: ‘Jo sóc el qui sóc’” i una mostra de com “dir Déu no és mai excloent”.

L’obra complementa també dos treballs d’assaig del mateix autor en l'àmbit de la ciència i la fe: Déu, cosmos, caos. Horitzons de diàleg entre ciència i religió i La poesia de l’infinit. Ciència i mística.

Watch live streaming video from claretcattv at livestream.com