×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) Tot procés de canonització necessita qui l'impulsi i alguna persona que es mogui. I el de Josep Torras i Bages va fer un salt gràcies a la dedicació de monsenyor Valentí Miserachs. En poc més d'una dècada va aconseguir el que no s'havia fet en cinquanta anys, que es reconeguessin les virtuts heroiques de Torras i Bages i que fos declarat venerable el 1992. Causes polítiques i una manca d'interès havien tingut aturat el procés iniciat el 1931. El postulador de la causa explica els detalls del procés en aquesta entrevista des de la Catedral de Vic, on hi ha tomba de Torras i Bages i que actualment acull una exposició dedicada al bisbe de Vic en l'any del centenari de la seva mort.  

Valentí Miserachs és capellà de Vic, compositor i fa més de 50 anys que resideix a Roma. Actualment és mestre de capella i canonge de la Basílica de Santa Maria Major i va ser president del Pontifici Institut de Música Sacra. Un dels catalans més il·lustres al Vaticà.

El 1979 el bisbe de Vic, Ramon Masnou, el va nomenar postulador de la causa de Torres i Bages. La dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil, i després el franquisme, va fer que no hi hagués gaire interès en culminar el procés. L'etiqueta de bisbe catalanista incomodava.  

En aquesta entrevista, Miserachs explica que "l'obstacle que podria ser el seu catalanisme per a la beatificació va caure de seguida" des del punt de vista eclesial, però no del polític. L'estudi del seu pensament i la seva activitat sacerdotal i episcopal mostra clarament com, en el context de la Renaixença, Torras i Bages sempre "hi intervé des del punt de vista cristià, pastoral". La seva implicació en els moviments catalanistes és "sempre un instrument perquè el catalanisme no caigui en una esfera laïcista i antireligiosa". Per això, "tothom va reconèixer que va tenir l'actitud justa que ha de tenir un pastor en aquests problemes", basada en "l'encarnació amb el seva gent i la seva terra". "En aquest sentit era un model d'equilibri", conclou Miserachs.

Una de les idees de Torras i Bages que millor transmet aquest posicionament és que "Nostre Senyor no ens ha enviat a fundar partits, però sí a forjar pobles". I per això, "quan un partit o sector d'opinió vol apropiar-se de Torras i Bages, estem fora de l'òptica de l'Església". Un pensament que es resumeix popularment en la famosa sentència "Catalunya serà cristiana o no serà", que "no es troba en cap de les seves obres" però que en recull el sentit. Que el dia que es perdin les arrels cristianes "Catalunya serà una altra cosa, però no la Catalunya que la tradició ens ha transmès a nosaltres".

Miserachs relata el recorregut del procés de canonització iniciat el 1931 a Vic i a Barcelona. No s'havia iniciat abans condicionat per la dictadura de Primo de Rivera. S'obre amb la República, i quan arriba a Roma el 1936, torna a quedar aturat per la Guerra Civil i la Guerra Mundial. Tot i els testimonis positius i la documentació que es recull durant els anys cinquanta i seixanta –una recopilació en què també intervingué el pare Miquel Batllori– el procés torna a adormir-se durant el franquisme. Fins que finalment el recupera Miserachs a partir del 1979.

Amb els testimonis de primera mà que ja s'havien recollit els anys anterior i l'estudi de la seva extensa obra, Torras i Bages rep el reconeixement de venerable amb la unanimitat de tots els prelats i teòlegs que intervenen en el procés.

Des de llavors no hi ha més moviments. "Sóc un postulador en vaga", explica Miserachs. Tot i que a la tomba de la catedral s'hi veuen les intencions que li adrecen alguns fidel, en un quart de segle no ha arribat el miracle que el podria declarar beat i després sant. Miserachs diu que un altre tipus de miracle seria un papa català que el proclamés sant sense l'exigència de certificar un miracle com, per exemple, s'ha fet amb Joan XXIII.

Monsenyor Miserachs també parla del perfil episcopal de Torras i Bages. Un capellà de Barcelona que a finals del segle XIX havia destacat per la seva obra intel·lectual però també com a predicador i confessor. Quan el 1899 el bisbe de Vic, Josep Morgades, és traslladat a Barcelona, ell mateix apadrina Torras i Bages per succeir-lo a Vic.

Torras i Bages, segons Miserachs, té un pensament plenament vigent, "d'una modernitat que complau de llegir; un profeta". I, "precisament, com que el seu pensament estava ancorat en l'Eternitat, veia que s'havia de comprometre en les realitats temporals per elevar i divinitzar la naturalesa que el Pare Etern ens ha donat".