Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Agustins Recol·lectes) Els 40 agustins recol·lectes reunits en capítol general a Roma des del passat 2 d'octubre, han escollit aquest dimarts al seu prior general per al proper sexenni. Es tracta del frare Miguel Miró Miró, reelegit per a aquesta missió de govern que va iniciar fa sis anys i que ha continuat amb la confiança del Capítol General per seguir al capdavant de l'Orde.

Nascut a Vinebre, a la Ribera d'Ebre, va ingressar a l'Orde dels Agustins Recol·lectes amb 23 anys, el 1972, després d'haver cursat a la Universitat de Barcelona la carrera d'arquitectura tècnica.

Una vegada que va completar els estudis filosòfics i va realitzar el noviciat a Monteagudo (Navarra), va passar a estudiar teologia al centre que la província de Sant Nicolau de Tolentino tenia a Marcilla (Navarra).

José María Cirarda, arquebisbe de Pamplona, el va ordenar sacerdot el 28 d'agost de 1978 a Lodosa (Navarra), en el seminari va començar el servei de la formació, on romandria disset anys, passant per diferents comunitats formatives: Lodosa, Hondarribia (Guipúscoa) i Valladolid, com a acompanyant dels postulants; Monteagudo, on va exercir el càrrec de mestre de novicis per tres anys, i Marcilla, on va residir quatre anys com a mestre dels profesos.

En aquest servei Miró sempre va saber estar proper als formants sabent al mateix temps plantejar-los les exigències del seguiment de Crist lligades a la vida consagrada en comunitat de germans.

En 1995 és enviat a Roma, on obté la llicenciatura en Teologia espiritual per la Universitat Gregoriana.

En el capítol provincial de 1997, celebrat a Marcilla, és elegit prior provincial de la Província Sant Nicolau de Tolentino, càrrec que exerceix durant sis anys, en ser reelegit en el Capítol provincial del 2000.

En el seu mandat com a prior provincial, dos objectius van moure la seva acció: la promoció-formació de les vocacions i la intensificació de la vida espiritual.

En els nomenaments realitzats pel govern provincial sorgit del Capítol provincial de 2003, a Miró se li confia el càrrec de prior de la casa de Marcilla, que va exercir només un any, ja que en el Capítol general de 2004, al qual va assistir com a delegat del Capítol provincial, és elegit vicari general i conseller en cap.

En la distribució de responsabilitats dins l'equip de govern de l'Orde, se li va assignar el Secretariat general d'espiritualitat i va ser nomenat prior de la casa Generalícia de Roma, entre d'altres encàrrecs. LPel fet d'haver presidit el Secretariat general d'espiritualitat li va permetre ampliar el seu coneixement de l'Orde i establir relacions fraternals amb un alt nombre de religiosos de tota la geografia on resideixen els agustins recol·lectes.

A més, va rebre del prior general anterior i el seu consell la comanda de les publicacions amb les que es fan arribar les notícies arreu, així com també a totes les comunitats en els quals són presents els agustins recol·lectes. Assumirà la responsabilitat de la publicació de la revista de notícies Notitiae OAR. Però, a més, posarà especial interès a fer present l'Orde en els mitjans de comunicació social. Amb el seu impuls al llarg dels últims anys es crea una pàgina web institucional per a tot l'Orde, que a més d'oferir les notícies més destacades ofereix un continu servei a religiosos i seglars amb documents, intercanvis, respostes a consultes.

En el 54è Capítol general els capitulars el van elegir president del Capítol, indici de la confiança que els inspirava el llavors vicari general.

Durant els últims sis anys, Miguel Miró, com Prior General, a instàncies del decretat el el 54è Capítol General, ha estat un dels grans impulsors del procés de revitalització i reestructuració de l'Orde. La seva reelecció per a aquesta funció en el govern general és signe de la confiança que els religiosos dipositen en ell.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.