(Glòria Barrete –CR) L'Eloi Casamayor fa vuit mesos que va arribar a Mèxic per fer un voluntariat de llarga durada. Concretament a Mexicali, situat a la Baixa Califòrnia, al nord-oest de Mèxic, tocant al sud de la Califòrnia dels Estats Units. Col·labora amb els escolapis de la zona a través de la Fundació Educació Solidària de l'Escola Pia de Catalunya –FES– i viu a la colònia San Antonio, on és el coordinador d'una Escuelita de Tareas, un projecte d'educació no formal per a nens de primària per oferir-los una alternativa al carrer.
Té 22 anys i va fer la secundària i el Batxillerat a l'Escola Pia de Caldes de Montbui. Va estudiar el Grau de Multimèdia a Terrassa i és durant l'últim curs quan es planteja què farà quan acabi la carrera: "Aquest voluntariat és pensat, fruit de la reflexió i d'anar cercant quelcom", afirma, "quan s'acostava el final de la carrera ja vaig començar a pensar què voldria fer després, si seguir estudiant, posar-me a treballar, viatjar...".
El testimoniatge, la clau de la seva opció
La seva vinculació a l'Escola Pia de Catalunya a través de l'escola i dels grups Mou-te en xarxa! el fan decidir-se per un voluntariat a través de la FES: "Molts escolapis catalans em van parlar de Mexicali i també del Senegal, però com no sé francès ho vaig descartar". També va buscar altres opcions, com anar a Brasil, o fins i tot a Anglaterra, però el testimoniatge d'altres voluntaris predecessors seus el van acabar de convèncer: "Vaig poder parlar amb altres voluntaris que havien estat aquí, com el Toni Vila, la Sònia Ferrer, i també amb el pare Pepe, que és català però fa molt de temps que viu a Mexicali, i entre tots em van acabar convencent de triar aquest projecte".
Viu a la colònia San Antonio, un barri als afores de Mexicali, a tocar amb la frontera d'EUA, i a tocar de la tanca que separa els dos països. "És un barri molt senzill; visc en una casa que em lloguen els escolapis, senzilla, però acollidora". Tot i ser un barri pobre, l'Eloi explica que "se l'estima", hi ha molta vida al carrer, tots els veïns el cuiden i ja s'ha convertit en el 'voluntario', com ells l'anomenen. D'edificis baixos, a causa de l'alt risc de terratrèmols, la colònia en la qual ell viu no té els carrers asfaltats. "A la nit fa por sortir al carrer, es veuen de tant en tant policies, així que és millor no sortir a partir de les 20h", comenta. La ciutat està deixada, amb escombraries a tot arreu, però l'Eloi matisa que, tot i l'estètica de deixadesa, "la gent és la part que més li agrada de la ciutat", gent "acollidora que encara que no et conegui de res, et convida a casa a dinar".
Per a ell "Mèxic és l'Àfrica d'Amèrica perquè la gent intenta creuar als EUA i hi ha la mateixa tanca que no els deixa passar, igual que a Melilla". Tot i que Mèxic és un dels països desenvolupats d'Amèrica Llatina, afirma que "a la pràctica és un país pobre i empobrit per les grans potències".
Retrobar les vertaderes prioritats
Vivint enmig de la colònia ha après a assumir certes renúncies, com comoditats que tenim a Europa, tipus Internet o calefacció, però alhora, està descobrint noves prioritats com "conformar-se i agrair el que tenim, i no voler sempre més i més". A Europa, i a Catalunya, afirma, "sempre volem allò que no tenim, anar creixent en allò material, en canvi aquí tinc la sensació que l'important és ser feliç i anar fent, treballar i guanyar diners, sí, però per ser feliç". Casamayor fa balanç de la seva estada a Mexicali i assegura que com a creient ha consolidat les seves creences: "Aquí estic reafirmant que ser cristià ens implica lluitar per un món més just i igualitari, i que els projectes on col·laboro són molt transformadors".
CatalunyaReligió.cat ha parlat amb ell a través de videoconferència per apropar-nos la seva opció de voluntariat:
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.