Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Aquest dimecres al matí la parròquia del Cor de Maria de Barcelona ha acollit el funeral de Xavier Melgarejo. L’Església, situada en el mateix Col·legi Claret, s’ha omplert de familiars, amics i sobretot amb la comunitat educativa. El director de l’escola, el claretià Josep Sanz, ha presidit el funeral. També hi ha assistit la consellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz, l’exconsellera Irene Rigau i el cònsol de Finlàndia, Albert Ginjaume. Al final del funeral s’ha fet diverses intervencions. Reproduïm les paraules de la consellera d’Ensenyament. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també va expressar aquest dimarts el seu condol.

(Meritxell Ruiz) Estimat Xavier, en una de les darreres converses que vam tenir em vares dir: "Meritxell, crec que he plantat la llavor, però a hores d'ara no sé ni seré a temps de veure'n els fruits". Ho vas dir amb enteresa i serenitat absolutes. I avui, som aquí, per agrair-te la quantitat de llavors que has plantat en nosaltres i en l'educació catalana.

En Xavier mai va tenir un no per l'educació d'aquest país: Mestre - director de l'escola Claret. Membre actiu del Consell Escolar de Catalunya com a expert. Vocal del Consell Superior d'Avaluació i en part, inspirador de la Llei d'Educació de Catalunya. Parlava d'educació amb una força i passió encomanadisses: estimar als alumnes, escoltar-los, exigir-los, respectar-los.

"Els bons mestres són la clau de l'èxit educatiu" ens deia sovint. I seguidament, els que heu parlat amb ell ho recordareu, ens explicava tot allò que fa el sistema educatiu finlandès i que tan bé recull en el seu llibre 'Gracias, Finlandia'.

Una persona propera, senzilla, alegre, amb gran sentit de l'humor, directa però molt respectuosa. Un mestre de mestres i un referent en la pedagogia del nostre país: un dels pioners en parlar d'autonomia, d'avaluació, de professionalització docent, del triangle escola-família-societat...

Les difícils circumstàncies que ha viscut darrerament el van refermar en el seu compromís vital: l'educació. "Els infants són el tresor més preuat", repetia.

Ara fa tres setmanes, va venir acompanyat del seu fill Pau al darrer acte públic: un debat sobre el futur educatiu a Catalunya amb més de 500 persones. Se'l va preparar intensament i a consciència i ens va oferir reflexions tan importants com la necessitat d'educar alumnes ètics i competents. Educar ciutadans i persones.

Xavier, són moltes les llavors que has plantat: a la família, a l'escola, al país... i moltes han començat ja a florir. Esperem ésser dignes dipositaris d'aquestes llavors.

Gràcies, pel teu compromís, la teva vocació i gràcies sobretot pel teu testimoni de vida i de fe.