Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Quina empresa van tirar endavant les dones que trobem en els textos bíblics? Les podem entendre sense la cultura d'una època que els reservava la criança i les tasques de la llar? Com van participar en la missió que Déu va encomanar al seu poble? El nou títol de la col·lecció ‘Cristianisme i cultura’ té per protagonistes una desena de personatges que van fer aportacions ben diverses. La Fundació Joan Maragall i l’Editorial Cruïlla publiquen conjuntament Les dones de la Bíblia, una obra coordinada pel teòleg i rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, on diversos autors analitzen les figures femenines més rellevants de l’Antic i del Nou Testament.

Eva, Rut, Judit, Ester, Sara, Raquel, Maria la mare de Jesús, Maria de Betània o Maria Magdalena són alguns dels personatges que presenta el llibre. Segons la filòloga i teòloga Mar Pérez, aquesta obra permet “conèixer les dones concretes que hi ha a la Bíblia”.

Mar Pérez és professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida i ha escrit dos capítols d’aquest llibre. Com a teòloga diu que “per entendre la importància d’aquestes dones, cal conèixer el text bíblic” i que “si contextualitzem, el missatge és molt actual”.

“Si traiem del context els textos bíblics fàcilment es poden manipular i malinterpretar”, adverteix. Per això, per a Mar Pérez “és important ubicar-los en el seu context històric i aleshores actualitzar-los”. D’aquesta manera pot “arribar-nos un missatge vàlid, que serveixi en el nostre camí de conèixer cada vegada més a Déu”, defensa.

“Són dones concretes i cadascuna d’elles té un missatge a transmetre”

“Parlem de dones de la Bíblia. Són dones concretes i cadascuna d’elles té un missatge a transmetre” respon a la pregunta sobre quina és l’aportació femenina a la Bíblia. “Hem de trencar el missatge que durant molts anys ha donat l’Església. Si anem al text bíblic resulta que la matriarca Sara és tan important com el patriarca Abraham. Cal llegir el text per adonar-se’n”.

El llibre inclou una primera part de reflexions sobre les dones de l’Antic Testament a càrrec de M. Claustre Solé, Jordi Cervera, Francesc Ramis, Carles Torner, Bàrbara Virgil i la mateixa Mar Pérez, que hi explica la figura de Judit. “Judit és una dona valenta, que lluita contra l’enemic assiri –en aquest cas contra el cabdill Holofernes– per tal de defensar el seu poble”, recorda.

Aquest personatge que no sols té una dimensió combativa, sinó que cal parlar-ne en termes de fe i d’interioritat: “Judit prega perquè confia en Déu, i aquesta confiança esdevé un model per a nosaltres. En els moments difícils, podem ser com ella”, proposa.

L’assaig, que Mar Pérez i Núria Iceta van presentar fa uns dies a l’auditori de la Fundació Joan Maragall, contrasta amb l’imaginari bíblic que descriu les dones com a figures passives. “Les dones de la Bíblia són persones que actuen i la seva actuació esdevé exemple per a nosaltres”, afirma la teòloga.

Una societat patriarcal

La segona part d’aquest llibre està dedicada al Nou Testament. Jesús “dona un nou protagonisme apostòlic a les dones del seu temps”, segons explica Jordi Latorre en el capítol ‘Jesús i les dones’. Una aposta que expliciten els capítols que el segueixen en el llibre, dedicats a ‘Maria, la mare de Jesús’ –a càrrec de Núria Calduch–, ‘Marta i Maria de Betània’ –Begonya Palau–, i ‘La dona de Samaria’ –Josep-Oriol Tuñí.

Les 409 pàgines d'aquest estudi les tanca Mar Pérez amb un tema controvertit. Es tracta del capítol ‘Era Pau misògin?’, que situa les cartes de Pau en el context d’una “societat molt patriarcal”. En la seva exposició s’hi pot llegir, per exemple, que “el món femení de l’imaginari de Pau (...) era fonamentalment el que s’atribuïa a la dona del seu temps: el fet de ser mare, núvia o esposa”. L’autora analitza diversos fragments, atribuïts a Pau i als cercles paulins, que han estat criticats des de la psicoanàlisi i també des de la teologia feminista. I dona eines per a conèixer millor en quin context es van escriure.

L’autora reconeix en aquest capítol que “Pau, tot i que no estaria segurament afiliat al moviment feminista, estaria molt d’acord amb la defensa de la igualtat, el respecte i la dignitat de les dones i els homes”. I es queda amb les paraules que va dirigir als cristians de Galàcia: “Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist”.

En la mateixa línia s’expressa el coordinador d’aquest assaig, Armand Puig, en el pròleg: “La conclusió general –i sorprenent– d’aquest llibre és que cal distingir entre les cultures antigues on la Bíblia ha sorgit i el text bíblic mateix. El text de les Escriptures jueves i cristianes manifesta una consideració de la dona que resulta molt més generosa que la que aquelles cultures ofereixen”.

Com a biblista, reconeix que “les cultures que formen el món de la Bíblia són de base netament patriarcal” i que es tracta d’un context on “sembla que la dona ha de resignar-se a tenir un paper circumscrit a la maternitat, a la llar i a una agricultura de subsistència”.

“Les esposes dels patriarques brillen amb llum pròpia”

Però de seguida Armand Puig es refereix al Gènesi per afirmar que “la Bíblia comença amb la cultura de la igualtat en la diferència per explicar la relació entre l’home i la dona”.

En el cas de les matriarques Sara, Rebeca, Lia i Raquel defensa que “les esposes dels patriarques no són comparses d’una història que avança, sinó que brillen amb llum pròpia en els esdeveniments que afaiçonen Israel, el poble escollit”.