Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) Aula Magna dels Seminari Conciliar de Barcelona. El reconegut sociòleg Manuel Castells explica “com a catòlic” les “raons de l’evident declivi de l’Església catòlica”. Fa un dura llista: “L’Església sol ser percebuda com a propera a les elits socials, i escassa en la crítica social” i els Legionarios de Cristo com exemple més clar de com “sovint s’ha utilitzat com a forma de legitimació del poder oligarquic”. “L’Església e considera que està allunyada de la problemàtica de la gent i no dóna exemple i testimoni excepte en determinats casos heroics”. “L’Església no assumeix plenament els drets de les dones tal i com les dones els expressen” en temes com el divorci o el dret sobre el propi cos, i “encara més: la no igualtat de gènere dins per la impossibilitat d’accedir al sacerdoci complica la relació de l’Església amb les dones que cada vegada són més autònomes en la societat”. També “els joves perceben criteris massa rígids i antiquats, i demanen el diàleg”. I, especialment als Estats Units, freqüentment s’ha encobert “l’onada d’abusos sexuals i pederastria”. Conclusió: “Després ens estranyem del desprestigi de l’Església”.

Aquesta ha estat una part del diagnòstic de Manuel Castells que ha obert aquest dimarts al matí a Barcelona el Congrés sobre la Pastoral a les grans ciutats promogut pel cardenal Lluís Martínez Sistach. L’han acompanyat diversos bisbes, teòlegs i professors de la Facultat de Teologia de Catalunya i representants de les institucions eclesiàstiques catalanes.

Però més que les crítiques, sobretot Castells ha urgit a “la restitució dels vincles de l’Església catòlica amb els creients”. No es tracta d’un estratègia de màrqueting, “sinó perquè l’Església catòlica representa encara una enorme reserva històrica de força moral i espiritual que és el que món necessita”.

Creix la religiositat, baixa el percentatge de catòlics

El sociòleg ha presentat diverses dades que mostren com “el sentiment religiós creix a tot el món i creix més en les realitates metropolitanes”. Per exemple, el reconeixement d’un sentiment religiós entre la població mundial ha augmentat del 83% el 1980 al 89% el 2010, “i segueix creixent”.

En canvi, “institucions religioses majoritàries com l’Església catòlica estan en crisi de legitimitat” i en el mateix període els catòlics ha passat a ser 19% de la població al 15% i només creix en percentatge a Àfrica. Així, segons Castells, “allò significatiu per l’Església catòlica no és la falta de religiositat, és la competència d’altres confessions”, especialment els cristians renascuts o els pentecostalistes. En el torn de preguntes també ha explicat que “Espanya és el país del món on més baixa la pràctica religiosa”.

Així, Castells ha remarcado en la ponència que “la reserva històrica de regeneració moral de les societat” que representa el catolicisme “no està sent aprofitada, i hem d’interrogar-nos sobre les causes i sobre les vies de reconstrucció d’aquest vincle”. I ho ha contextualitzat en un món on “les persones estan perdudes” i necessiten “institucions que puguin servir de refugi i de reconnexió amb la societat”.

Vies de restitució

Entre les vies de restitució que ha proposat Castells, ha dit que pràctament només cal prendre els discusos del papa Francesc, “perquè per primera vegada en molts anys al més alt nivell de l’Església hi ha un lideratge que intenta anar a l’arrel dels problemes”. Només cal “viure com ell viu, escoltar com ell escolta, i obrar amb decisió com ell ho fa”.

La llista de propostes de Manuel Castells també és llarga: “treure l’Església al carrer i anar als sectors populars” per exemple “transformant les parròquies en centres socials multifuncionals que siguin també de lluita social i pregaria a la vegada”. “Un diàleg directe i sense perjudicis amb els joves”. “La utilització de la cultura, de l’art, i de la música com a formes d’agregació social”. “Connectar amb la història de les comunitats ètniques”. “Enfrontar-se a la violència” amb “predisposició al valor i al martiri, com el bisbe Romero”. Una “critica frontal a la corrupció” i “no tenir por de denunciar i netejar el món financer, tal i com està fent el papa Francesc amb la banca vaticana”. O“entrar en les xarxes socials, no per a captar, sinó per evangelitzar”.

La comunicació ha estat un tema que ha ampliat en l’espai de preguntes per lamentar “que l’Església té una estratègia catastròfica de comunicació”. Per Castells costa entendre que la comunicació sempre passa per que “el receptor entenguin el missatge de l’emissor. No és només emetre un missatge”. I que amb les xarxes socials “s’ha acabat el discurs des de la trona”.

La conclusió de Castells és que en les grans metròpolis es continua mostrant “la lluita perpètua entre el bé i el mal” perquè s’hi expressa “la capacitat de l’espècie per al progrés i també per la seva autodestrucció”. I en aquest context de “lluita entre els àngels i els dimonis hi ha milers de persones en les grans ciutats buscant el suport de la religió, majoritàriament per trobar el camí del bé” . És el gran desafiament de l’Església catòlica: “de com ho afronti en depèn de que continuï sent instrument de Déu per posar remei al dolor del món o que els humans busquin altres camins per la salvació quotidiana”.

Ha estat llargament aplaudit.